Gires el cap, i intentes mirar professionalment quines sortides tenen les aficions o la vaga idea que en tens. Però, en aquell moment, recordes la gran quantitat de treballs que trobes a Espanya, el gran sou que tindràs, i podràs escollir el teu futur com qui elegeix el que menja per sopar.
Així doncs, després de mirar-nos-ho des de diferents punts de vista, tenint en compte els pros i els contres, crec que jo seré una dependenta de qualsevol supermercat, comptant la xavalla d’alguna senyora gran, amb algun màster que no m’haurà servit de res, i vivint amb els meus pares perquè no arribaré a final de mes. Ei, això si tinc sort i no estic a l’atur i he tingut suficients diners per pagar-me els estudis.
4tC