opinió
Perspectives de futur
per a un estudiant del segle passat
Quan una estudiant del 99, com jo, arriba a quart de l’ESO, s’ha de plantejar vàries coses. I si no te les planteges, tranquil, te les inculquen al cap.
Des de petitona, em preguntaven què volia ser de gran. Escoltava als meus amics que deien que volien ser esportistes, bombers, princeses o cantants de Pop com Hanna Montana... Com més creixia, la gent era una mica més realista, i van començar a dir que volien ser mestres de parvulari o dedicar-se a la medicina, però jo encara no sabia a què dedicar-me.
Se suposa que a tercer de l’ ESO tens una optativa obligatòria anomenada “Emprenedoria” la teoria de la qual és guiar-te i explicar-te les diferents vies que tens per saber a què et vols dedicar. Sincerament, a mi no em va servir de res. És cert que t’ensenyen a com fer un currículum, i et diuen que pots fer o batxillerat o cicles, i fins i tot et fan mirar la nota de tall de la universitat on vols anar. Però, espera... Si no saps què faràs amb la teva vida, de què et serveix saber mirar les assignatures que has de fer a batxillerat per tenir més nota a la selectivitat? De res.
Però jo crec que el millor arriba quan estàs a quart de l’ ESO - o com a mínim és el màxim que puc criticar- quan, encara que no saps per quina branca decantar-te, has de decidir igualment la meitat de les assignatures que faràs. Comences el curs, amb les teves assignatures específiques, i pot ser arribes a la meitat del primer trimestre i t’adones que havies d’haver escollit una altra branca. Ei, tranquil, diuen, que l’any que ve, si veus que no és la teva branca en el cas que facis batxillerat, la pots canviar; però només de veure els treballs de biologia que fan uns, o les fórmules quilomètriques que fan uns altres a física em pregunto: I com se suposa que hauria de seguir el ritme de persones que van un any avançades en la matèria?
Intentes mirar-t’ho de dues maneres: Una, per les teves aficions, assignatures que se’t donen bé, o si més no, les que com a mínim no suspens amb un tres de mitjana. Llavors t’adones que cap d’aquestes coses és vàlida, ja que tot el que fas a l’institut ho fas amb indiferència, i és com si fossis buit.