Retallades a sanitat
Opinió
Sanitat, calen més protestes?
Aproximadament, des de 2010 la situació al món de la sanitat catalana ha anat a pitjor. Tot va començar amb una crisi que feia dir a les famílies: “Ens hem d’ajustar el cinturó”. I ara la cosa ha anat a pitjor. La frase amb la qual ens trobem és: “No tinc per menjar”. Evidentment, aquesta crisi no només repercuteix en la sanitat sinó també en altres aspectes de les nostres vides.
Quan anem pel carrer, ja no es veuen cartells
de celebracions sinó cartells de protesta, de
vagues, manifestacions, etc. Aquesta situació
no afecta només a treballadors com metges,
tècnics, infermers, sinó que també ho fa a la
qualitat que reben els pacients. Per exemple, es
fan llargues llistes d’espera per proves que
abans eren programades en un termini d’un mes, les sales d’urgències estan
sempre molt més plenes, ja que no hi ha suficient personal i molts dels tractaments que abans estaven subvencionats pel govern, ara s’han de pagar.
Ja són moltes lluites, moltes vagues, moltes manifestacions, moltes protestes i ens fa la sensació que no hi ha cap millora. Els ciutadans ja no sabem a qui dirigir-nos per queixar-nos. Hem fet tot el que teníem al nostre abast, ara toca que reaccionin els responsables.
Per acabar de matisar una mica aquest tema i poder veure-ho tot des del punt de vista d’una persona que ho viu diàriament, que ens pot parlar en primera persona sobre com li afecta tot això, hem realitzat una petita entrevista a una treballadora de l’hospital municipal de Badalona; aquí us la mostrem:
- Concretament, que fas a la teva feina?
Jo treballo com a tècnica especialista en documentació sanitària.
- Amb les retallades, has notat algun canvi en la qualitat dels serveis de cara als pacients?
- Si, he notat sobretot canvis en la programació de cites per a radiologia, i bé, en el departament de consultes externes.
- I a nivell personal, quins canvis has notat en l’aspecte laboral, és a dir, què han retallat, que t’han canviat?
- Ho he notat i molt. El que més es nota principalment són les llistes d’espera, que són més llargues. Si ja de per si, depenent a quins especialistes, el demanar cita costava, ara molt més.
- I aquests canvis, com t’han afectat en el teu dia a dia?
- M’han afectat en la reducció de la nòmina, en l’augment de la jornada laboral i en la pressió assistencial. A més, no es treballa tan còmoda ni amb les mateixes ganes, perquè només et trobes amb dificultats.
- I per acabar, durant quant de temps creus que es mantindrà aquesta situació?
- Com a mínim això durarà perfectament dos anys més, però dona per a bastant de temps.
Alba Cobo i Maria Cerro
4t d’ESO B