em quedaven per conèixer. Potser ell no era més que paraules, però tot era melodia entre
nosaltres; i malgrat que només eren pàgines, jo estava enamorada d’ell. I aquest
sentiment era l’única cosa que no m’havien arrabassat.
Veient com cada espurna encesa per la ràbia d’aquells homes abraçava cada paraula
dita, cada lletra, cada traç que constituïa l’única cosa que m’havia fet estimar fins
aleshores, una llàgrima que reflectia la vermellor d’aquell foc recorria la meva galta i
apagava l’última espurna de vida que quedava encesa al meu cor. Aleshores vaig pensar
que potser en algun altre indret tot pot tornar a començar i algun dia, o algun any, quan
la guerra s’acabi, els llibres podran ser escrits una altra vegada.
Ariadna Ayén
segon De batxillerat
Narrativa en català (segon premi)
La dignitat d’un llibre
“ 23 novembre
Visita i contracte de compravenda del local núm. 32 carrer Sant Eloy. URGENT. “
Aquesta és l’anotació de la meva agenda que vaig llegir ahir al matí. Com de costum, atesa la
meva atrafegada i ataleiada vida d’home de negocis, la tasca que m’havia d’ocupar tot el dia era
una compravenda d’un immoble. En aquest cas, es tractava de visitar un local del centre de
Barcelona que havia estat una llibreria durant més de seixanta anys. El motiu de la meva visita,
però, no era un altre que el d’enganyar el pobre home, amb noranta-sis anys a l’esquena i
propietari i regent de la botiga, perquè vengués l’immoble.
Al voltant de tres quarts d’onze del matí ja girava la cantonada del carrer en qüestió i avançava
per l’ombrívola i estreta via cap al número 32. En arribar em sorprengué que el meu assessor
immobiliari m’hagués programat aquella visita, puix que la botiga era trista i semblava que no
hi hagués entrat ningú feia dies, excepte el propietari, és clar, compungit darrere la caixa
enregistradora i que em va dirigir un hola que gairebé li prengué l’alè.