–Ja sap...Aquell edifici antic que té un gran cartell on posa “Teatre Caramar”.
–Ja sé el què és un teatre!
En efecte, l'endemà, el senyor Martí es va presentar al teatre per complir el
tractament que li havia encomanat el metge, per molt absurd que li semblés.
El Teatre Caramar semblava més gran per dins. Una acomodadora amb una faldilla
vermella li va recollir el tiquet i el va portar a una llotja del primer pis, el més a prop
possible de l'escenari. Potser, si s'acostava al màxim a la representació, li faria més
efecte i no hauria de tornar gaires cops més. Mai li havia agradat anar al teatre. Li
semblava una pèrdua de temps emocionar-se amb història que mai seria real.
Els llums es van apagar de sobte. Murmuris d'expectació es van estendre per l'aire.
Finalment, les cortines es van obrir. Van aparèixer tot de personatges que
semblaven trets d'un conte de fades: un inventor boig, una exploradora de la selva, i
molts altres. El protagonista, un personatge baixet i rodanxó, deia haver perdut la
seva mascota, una pantera negra del tamany d'una rata gran.
El senyor Martí havia quedat encisat per l'espectacle. Inesperadament, va sentir una
carícia peluda entre les cames. No podia ser! S'ho devia haver imaginat. Va mirar
cap avall. Un animaló suau i petitó s'amagava sota el seient. El senyor Martí va
intentar agafar-lo, però la petita pantera va fugir corrents i es va perdre de vista.
El senyor Martí va sortir del teatre, desitjant continuar amb el tractament. Plovia. Des
de la porta, va veure els núvols grisos, el fum dels cotxes i el tramvia que s'aturava a
una estació propera. Hi van baixar desenes d'homes anònims amb vestit de jaqueta
gris i maletí, que tornaven de treballar; el mateix que ell feia cada dia.
Llavors, va avorrir més que mai la seva vida, a mesura que repassava mentalment
totes les obligacions que tenia per l'endemà. Sense més explicacions ni raonaments,
va donar l'esquena a tot allò. Va girar cua, va entrar al teatre i es va perdre entre les
cortines vermelles per sempre més.
Primer premi de 1r de Batxillerat en llengua castellana
PODER DE MUJER escrit per la María Sabín Bonilla
Viernes noche en el centro de Manhattan. Decido salir a tomar una copa