l’altre, i no vaig veure res. El cel estava exactament igual que com l’havia vist feia
una estona. Res havia canviat. -Prometo que un dia estaré a la teva vora, et
mantindré fora de perill, t’ho prometo. -va dir una veu dolça i suau. Vaig girar el meu
cap per sobre de l’herba i les flors. Vaig veure uns cabells de color daurat acabats
en uns rínxols brillants. -Però jo no em puc quedar per sempre. Deixa’m abraçar-te
una miqueta més. -va continuar. Volia parlar, fer-li mil preguntes a aquella persona
que estava estirada just al meu costat. Però les paraules que volia dir no sortien de
la meva boca. Era com si m’hagués quedat muda. -Queda’t un bocí del meu cor. I
fes-lo tot teu. Així quan estiguem separades, mai estaràs sola. Les llàgrimes que em
queien dels ulls anaven vessant-se a terra. -Quan em trobis a faltar, tanca els ulls.
Potser estaré lluny, però mai me’n hauré anat. Vaig tancar els ulls. Li vaig veure el
rostre a la noia. Ulls marrons, nas petit, llavis rojos… aquella noia era jo. Era jo
mateixa. -Quan vagis a dormir aquesta nit, només recorda que estem sota les
mateixes estrelles. Va ser aleshores quan em vaig adonar que, a vegades, l’únic
que cal fer per sentir-se una mica millor és escoltar-te a tu mateix. L’amor propi és el
més important.
Segon premi de 4t d'ESO en llengua catalana
HISTÒRIA D’UN VELL REPUBLICÀ escrit per en Marc Ortega Fernández
Era un dissabte a la tarda, un dia d’abril si no recordo malament. Estava al sofà
llegint un llibre i prenent un cafè quan de sobte va sonar el timbre de casa meva.
Vaig adreçar-me cap a la porta i vaig obrir. Se'm va presentar un home gran, de
mitjana estatura, cabells i barba blancs, amb cara de preocupació. El vaig convidar a
passar i berenar alguna cosa ja que em va fer sentir llàstima el seu aspecte. Al
preguntar al vell què li havia passat em va explicar amb serenitat que s’havia
extraviat per culpa de les seves pèrdues freqüents de memòria i que no sabia on es
dirigia. Pel que sembla, la primera cosa que a l’home li havia passat pel cap fou
trucar al timbre en busca d’ajuda. Un cop ja havent berenat li vaig proposar
recapitular les accions del seu dia per veure si així aconseguia recordar alguna cosa