Skapa't Juny de 2019 | Page 18

popular de l'institut Pere Martell. De camí a l 'institut començo a llegir, em sento una mica culpable per envair la seva intimitat llegint una cosa tan personal com pot ser un diari. Cada pàgina que llegeixo, em sorprenc cada cop més. Encara que és una noia molt popular, no sembla gaire feliç. Descriu la seva vida d'una manera totalment diferent a la que porta a l'institut amb els seus amics. Li agrada llegir contes de Pere calders, vol estudiar Magisteri, tot i que les seves amigues de la colla de populars li diuen que sigui model, que guanyarà més diners sense tant treball,però ella no hi està d'acord. No vol dir-ho a les seves amigues ja que la deixarien de costat. Per tenir l'amistat d'aquestes noies, ha de fingir una vida que no és la seva. Llegint aquest diari, m'he adonat que és molt important que torni aquest quadern tan personal. Ara que sé tot això, la veig amb uns altres ulls, per fora sembla feliç, però per dins se sent sola. En acabar les classes, ràpidament la vaig a buscar; la trobo a la biblioteca amb altres amics. Com sempre el club es reunia, aproximadament, cada dimecres, després de la classe de la tarda, els cinc socis es congregaven a la biblioteca de l'escola, durant quinze minuts a tot estirar, perquè tots tenien pressa per anar a casa. Més que res ho feien per l'expectació que desvetllaven entre els seus condeixebles. de què devien parlar? de tot i de cap cosa, si molt convé. El cas és que els quinze minuts passessin de pressa. Quan la veig sortir de la eva reunió, la crido, ella es sorprèn, perquè mai ha parlat amb mi. Obro la motxilla i trec el seu diari. Els ulls de la Marta s'il·luminen i sense pensar-ho, ella em fa una abraçada. li explico com ha arribat el diari a les meves mans i el que penso del que he llegit. En un primer moment ala Marta no li fa gràcia que jo hagi llegit una part del diari, però sí que li interessa la meva opinió. Ens expliquem totes les coses que tenim en comú i les nostres desitjades professions. I aquesta va ser la primera vegada que vam parlar del que realment