l'acadèmia d’anglès o al futbol. Aquestes curtes quedades es van convertir en una
tradició que va durar mesos: de tardes de dimecres apassionants n’hi van haver per
donar i per vendre. No tot sempre és felicitat... En Manel, un dels cinc participants
de les reunions va emmalaltir greument. Els quatre membres restants del club
passaven totes les tardes, fins i tot la del dimecres, a l’hospital. L‘intentaven
distreure explicant-li les no gaire èpiques anècdotes escolars de la classe de segon
B. Com que la memòria, de vegades, els hi feia males passades van decidir que
escriurien un diari amb totes aquelles aventures. El van titular “L’Odissea de segon
B” i cada tarda li portaven perquè el llegís i s'assabentés del que passava a
l’exterior. Ho van fer així durant setmanes, una tarda sí, una tarda també, fins que
un dia en Manel se’n va anar de viatge al cel, a visitar terreny desconegut per ell i la
majoria d'éssers humans. Des d’aquell dia, cap membre del grup va ser el mateix.
Les tardes dels dimecres van passar a millor vida i quan se’n van adonar, el record
del Manel estava més llunyà però els va revenir. Cada tarda de dimecres, quedarien
a la biblioteca per recordar el seu estimat amic.
Segon premi de 2n d'ESO en llengua catalana
UN DIA GRIS, UN RAIG DE SOL e scrit per la Lucía Murcia Ortega
Era un dia gris, com tots els altres de la meva vida: el mateix horari, les mateixes
persones. Molts companys, però cap amic. Soc completament invisible per a la
resta. Em dic Marina, tinc 13 anys i vaig a l' institut caminat com cada dia.
De sobte, en un banc del carrer, veig un quadern de color blau que crida la meva
atenció. Algú se l'ha oblidat. M'aturo a veure què és. L'obro i a la primera pàgina
posa el títol: DIARI PERSONAL . El diari pertany a la Marta González, la noia més