Biòpsia de la violencia
Violència, una força o energia
desplegada impetuosament, un abús de
la força sovint irracional. Com
comprendre-la? Com acceptar-la sense
avergonyir-se? Per a fer-ho, hem de
formular la primera pregunta essencial:
naixem violents o ens fem violents?
Molts pensadors sostenen que la
violència és una característica humana
que sempre ha existit de manera
innata. La necessitat dels nostres
avantpassats de matar animals per
sobreviure o la seva evident existència
en totes les guerres mostra de quina
manera forma part de nosaltres.
Burkert té una teoria interessant: sosté
que el sentiment de culpa ve de la sang
que s’ha hagut de vessar al caçar per
viure. Potser ens toca acceptar que
som violents i jeràrquics. No podem
abolir les estructures perquè les
portem a dins. La violència és al nostre
cos, naixem amb ella, és a l’arrel de
l’ésser humà i per tant no es pot
eradicar.
Altres teories plantegen que no és així,
sinó que la condició social ens fa
humanament violents i no animalment
agressius. Parlant de la violència en la
societat, Sigmund Freud diu que per
qualsevol forma de convivència pacifica
de fet ja estem pagant un cert preu en
forma de violència i repressió. El que
ens ve a dir Freud és que quan el nostre
cos ens demana resoldre un conflicte
d’una altra manera que no sigui parlant
o argumentant, no passa impunement
ja que exercim violència contra el
nostre propi instint. Se’ns ha
domesticat prou bé per no fer certes
coses; el primer que ensenyem als
infants és a controlar els impulsos. Però
en aquesta repressió hi ha una forma
de violència de la qual no ens en
podem estar. Diògenes, el cínic, partia
de la base que estar en societat no ens
aporta res de bo ja que suposa
violentar la nostra naturalesa animal.
Però si t’imagines una actitud com la de
Diògenes a gran escala, et ve al cap una
mena
de
caos
absolutament
indesitjable.
Socialment parlant, som una espècie
neuròtica que té un sentit de
l’individual, d’allò propi que hem de
defensar, i és això el que ens fa
violents. El violent intenta destruir la
llibertat de l’altre, anul·lar-la. Creiem
que l’ésser humà és violent per
naturalesa, però va desenvolupant-la
durant tota la seva vida a partir de les
seves relacions socials. La violència no
es pot eradicar totalment, però sí es
pot disminuir.
La violència més coneguda per a
tothom és la violència física, que
produeix mal al cos de les persones.
Aquest tipus de violència és de les més
antigues que podem trobar. Tot i això,
la violència verbal es cada cop més