“Bé, fes com vulguis, i segueix el que et cor et diu, encara que et meni cap a la
desgràcia. Només recordaràs el meu seriós advertiment quan ja sigui massa
tard per penedir-te’n.”
Tornant als orígens, és justament quan ens enamorem que cerquem una resposta a
la pregunta “Què és l’amor?”.
Intentem refugiar-nos, o bé complaure’ns, o bé comprendre’ns a nosaltres mateixos
amb trossets de resposta recollits de la ciència, dels llibres, per després submergir-
nos en una eterna reflexió. I mirem al sostre o al no-res, on trobem punts immòbils
en l’aire, i ens endinsem en el llenguatge per intentar donar una explicació i una
definició al fenomen que ens succeeix. I, més enllà de totes les doctrines, intentem
donar nom i paraules al nostre sentiment. De vegades són les poesies ja escrites per
altres que ens ajuden: explorem el terrè de les sensacions des dels mots... I jo trobo,
entre moltes altres coses potser, el moviment.
Potser el moviment és l’essència, l’arkhé de totes les coses: és el fenomen directe de
la relació entre les dimensions espai i temps. Els planetes s’atrauen entre si i es mouen
segons aquesta relació. En les persones, aquesta atracció, aquest moviment es
presenta en forma d’amor i esclata en l’enamorament: de sobte, ens domina un
optimisme irracional que ens fa cercar el sentit rere totes les coses, inventar-nos-el si
cal. L’amor ens mou a cercar la bellesa, a mirar el món sencer amb uns altres ulls.
L’amor reclama, quan menys ho esperem, el protagonisme en les nostres vides i
aclapara els nostres sentits i pensaments. No podem evitar-lo: ens domina, car l’amor,
quan té forma de passió, d’enamorament, s’oblida quan s’apaivaga per redescobrir-
lo cada vegada. De la mateixa manera que mai no aprehenem les respostes de les
preguntes més antigues, no podem comprendre ni defugir mai aquest sentiment, que
ens mostra la nostra pròpia naturalesa nua en evidència i ens recorda així que l’amor
està vinculat a tot origen.
També Apuleu posa en veu de Venus una descripció de si mateixa que fa referència al
començament de tot:
“Vet aquí que jo, la mare primigènia de la natura, l’origen iniciador dels
elements, jo, Venus, nodridora de tota la terra (...).”
Actualment, podem trobar les següents definicions al diccionari:
1 1 m. o f. [LC] Inclinació o afecció viva envers una persona o cosa.
1 2 [LC] amb amor loc. adv. Amb aquella atenció especial que dicta l’amor a
alguna cosa.
[…]