Segon Número Terra de Vinyes Estiu·Tardor 2018 #Estiu·Tardor2018 | Page 6

. 6
TERRA DE VINYES
VINS ECOLÒGICS,
NATURALS I BIODINÀMICS
Josep Saperes
Advocat i codirector del projecte
La Conca 5.1
Els debats sorgits arran de l’ús del
terme natural per a denominar un
tipus de vi fan que comence aquest
text amb ganes de reflexionar un poc
sobre l’etimologia del mot. el destí natural del suc de raïm és
el vinagre? O que tots els vins ela-
borats amb algun producte químic
estan mancats de naturalitat o es-
pontaneïtat?
La paraula natural s’utilitza habitu-
alment de manera metafòrica per a
parlar de molts aspectes, tant des de
l’evolució de les coses, el caràcter de
les persones, la medicina, la cosmè-
tica i la roba com de l’alimentació,
entre d’altres. Però si ens centrem en
el significat literal, observem que na-
tural escauria exclusivament a les co-
ses que pertanyen a la natura, que no
es deuen a l’estudi, que no s’han vist
afectades per l’ésser humà, que no
contenen cap artifici. Per això, quan
ens referim a un estat natural ten-
dim a referir-nos a l’estat propi de la
naturalesa, sense cap arranjament o
modificació artificiosa. Sincerament, crec que no!
Així, es pot deduir que el terme
natural naix de la contraposició
del que és artificial, que, segons el
diccionari, vol dir fet de la mà de
l’ésser humà o que no és natural, o
bé, mancat de naturalitat o espon-
taneïtat. Però, arribats ací, podem
afirmar que el vi és un producte que
sorgeix sense la mà de l’home quan
És comprensible, doncs, que si ens
qüestionem en puritat el significat
de l’adjectiu natural per a parlar d’un
tipus de vi, alguns acaben criticant
el seu ús per a determinar la carac-
terística principal d’aquests, ja que
si partim del fet que el vi, com a suc
de raïm elaborat, prové d’un produc-
te natural, és normal que es defense
aquest atribut sobre tot tipus de vins.
D’ací naix una certa polèmica so-
bre la denominació del vi natural
per referir-se al vi elaborat sense
química. Ja anteriorment va exis-
tir controvèrsia amb el terme au-
tèntic, quan s’usava per denomi-
nar aquest tipus de vins, doncs en
aquest cas es contraposava el que
és autèntic amb el que és fals i, en
la proliferació del debat, hi ha qui
proposa el terme nu per a denomi-
nar els vins que ara en diem natu-
rals. Però, si com deia el principi,
el terme natural en el món del vi
s’utilitza metafòricament com en
tantes altres coses, és a dir, mitjan-
çant l’expressió literal d’una cosa
per a manifestar-ne una altra que
tinga certa semblança amb aquella,
entenc que el terme és més que ido-
ni per a referir-se als vins produïts
amb la mínima intervenció de la mà
de l’ésser humà. Per això, considere
que l’expressió vins naturals escau
per a descriure aquells vins fets per
persones amb la intenció d’oferir
al consumidor un producte més fi-
del a la seua essència, amb virtuts
i defectes, deixant-se (b)veure com
és aquell producte amb els mínims
arranjaments humans.
Dit això, les tendències industrials
tenen l’objectiu de produir grans
quantitats de producte i això, sovint,
implica l’ús dels productes de síntesi
per tal de corregir els factors naturals
dels productes, que, amb el temps,
van generant més desequilibris que
acaben inhibint la interacció íntima
entre la planta i el seu entorn. Per
tant, és lògic deduir que l’ús excessiu
o l’abús de productes químics degra-
da la qualitat del sòl, sobretot pel que
fa a la fauna i la flora, fet que redueix
la tipicitat del producte per a acabar
utilitzant la terra com un mer mitjà