Segon Número Terra de Vinyes Estiu·Tardor 2018 #Estiu·Tardor2018 | Page 39

EL REBOST
fàcils de localitzar a la província
d’Alacant, com ara el Valencí blanc,
l’Arcos o la Forcallà, i d’altres que
podríem considerar més minori-
tàries o en perill d’extinció, com el
Valencí negre, el Raïm del clotet,
les Esclafagerres, el Botó de Gall o
la Planta Mula.
També hem constatat la impor-
tància de dur a terme una correc-
ta identificació de les varietats
perquè és freqüent en el raïm
trobar varietats que no es corres-
ponen amb el que es pensa que
són i també el contrari: varietats
que es consideren diferents però
que són la mateixa. Per exemple,
hi ha confusió amb el Monastrell i
el Morastell, probablement per la
semblança dels noms. La primera
és una varietat molt important des
de sempre a la província d’Alacant i
es pensa que és autòctona del Camp
de Morverdre (a França s’anomena
Mourvedre) i la segona és igual a la
varietat Graciano, també anome-
nada Morrastel. Mostres col·lecta-
des com a Morastell (que és el nom
que es fa servir generalment a la
zona) han resultat ser Monastrell,
i al contrari. També hem localitzat
a diferents llocs de les dues pro-
víncies plantes de Moscatell amb
els noms de Grumer Moscatell,
Moscatell dolç, Gustico de Elche,
Moscatel de Alicante i Moscatell
d’Alfàbega.
L’anàlisi amb marcadors molecu-
lars ha demostrat que totes elles
són la mateixa varietat: el Grumer
Moscatell, que consta en docu-
ments antics. Esta varietat és el
resultat d’una hibridació entre el
Moscatell d’Alexandria i el Valencí
blanc i a les bases de dades es pot
trobar també amb el nom de Muscat
d’Istamboul. Quant a fer servir un
mateix nom per a varietats que són
diferents, podríem posar com a
exemple la varietat Teta de vaca. En
els estudis de variabilitat genètica
hem trobat diferents variants en
la mateixa varietat, per exemple
en Valencí blanc. Les plantes van
acumulant mutacions al llarg del
temps i algunes d’elles poden ser
d’interés; per això és important
trobar aquesta variabilitat intrava-
rietal i salvaguardar-la per a poder
estudiar-la i utilitzar-la si cal.
D’altra banda, hem desenvolupat
protocols per al cultiu in vitro de les
plantes d’interés. Generalment la
conservació es duu a terme en par-
cel·les al camp, però el cultiu in vitro
ofereix una tècnica de conservació
complementària molt interes-
sant, ja que permet el creixement
de moltes plantes en condicions
d’asèpsia i en un espai reduït.
Perquè siga possible este tipus
de conservació es desenvolupen
medis de cultiu i s‘avaluen condi-
cions de desinfecció òptimes per a
cada varietat. Com que el material
de camp sol estar infectat amb
virus és convenient analitzar-lo i
sanejar-lo si cal.
El cultiu de meristemes (la part
que està en continu creixement)
permet la regeneració de la planta
sanejada i, encara que és una tèc-
nica metodològicament complexa,
dòna, com hem pogut comprovar,
molts bons resultats.
Finalment, m’agradaria donar les
gràcies a tots els investigadors i col·
laboradors del projecte, que poden
augmentar si algú ho considera
d’interés, i a Lluís per convidar-me
a participar en aquesta publicació.
. 39