Segon Número Terra de Vinyes Estiu·Tardor 2018 #Estiu·Tardor2018 | Seite 14

. 14
“La construcció del dibuix del
nostre paisatge està feta en
minifundis. La nostra tradició,
les nostres paraules, la nostra
cultura i tot el que som està sobre
les xicotetes explotacions”.
Seguim asseguts a l’entrada del Celler
la Muntanya mantenint un ritme
molt intens en la nostra particular
conversa amb l’ideòleg del projecte.
En el moment que parem per a agafar
aire i baixar una mica les pulsacions,
entra Quique. Un altre dels col·labo-
radors del projecte Microvinya. Ens
ve genial aquesta coincidència per a
poder parlar amb una persona que
cuida la vinya per a obtindre el seu
propi vi i forma part del celler on ens
trobem aquest matí. Li preguntem el
perquè de la seua presència al pro-
jecte i al celler i és clar:
“Tinc unes vinyes menudes
de Messeguera en una terra
que no és meua. Les cuide
amb molta cura i després duc
el raïm ací al celler i -encara
que no tinc massa producció-
puc beure el meu propi vi”.
El concepte del minifundi és clar:
moltes parcel·les menudes, en dife-
rents pobles i treballades de manera
sostenible per persones amb un cert
grau de consciència i romanticisme
pel món vinícola. En aquest cas la
percepció de valor trascendeix a
l’objectiu de la producció, ja que
Quique té -actualment- uns resul-
tats poc fructífers en la vinya de
Mersseguera, on només aconse-
gueix una caixa de sis ampolles
del seu vi. Seguim amb l’entre-
vista després d’aquest parèntesi i
comencem amb tot allò de les varie-
tats autòctones que tant ens agrada
focalitzar en la nostra revista.
TERRA DE VINYES
Busquem el motiu del gradual
abandonament de tantes vinyes a
la província d’Alacant i València i
com en la majoria dels casos és una
qüestió econòmica.
Una de les condicions que el segell
Microvinya exigeix a les propietà-
ries i propietaris dels minifundis
és que l’agricultor haja estat com-
pensat econòmicament de forma
justa. Si seguírem aquest patró a un
nivell de grans produccions agro-
alimentàries on el primer esclavó
de la cadena està satisfet, de segur
que podríem enfocar aquest consum
massiu d’una altra manera més sos-
tenible i justa. L’exemple és clar: una
ampolla de vi d’una zona on el quilo
de raïm val 0,80 cèntims, no pot
tindre un preu de venda de 2 euros
perquè com diu el nostre entrevis-
tat: “Alguna cosa falla”. I és cert,
perquè el major perjudicat sempre
acaba sent la persona que està a peu
de camp veremant el raïm.
Juan Cascant fa una breu referència
a la metafòrica història de la seua
pròpia motxilla, on dins entren totes
les determinacions i conceptes que
tercers han establert al seu projecte:
sostenible, ecològic, regenerador
del paisatge, custodiador del ter-
ritori i molts altres que adjectiven
aquest vinater:
“Va vindre un company i
em va dir: ‘Tens un projecte
sostenible’. Jo estava sorprés
d’eixe vocable tan estrany,
però el vaig incloure a la
motxilla. Va arribar un amic
d’una associació ecologista i
em va comentar: ‘Formes part
de custòdia del territori’. I així
molts més. Sóc sociològica-
ment actiu, tinc un projecte
ètic… I tot són qualificacions
que certa gent ha anat afegint
a la motxilla de què parlem”.
Juan és un home que no li cal cap
bombardeig de preguntes per a poder
parlar amb nosaltres hores i hores i
entre tants conceptes parlem d’un que
hem repetit sovint en aquesta entre-
vista: sostenibilitat. La definició que té
un major nivell d’acceptació pel món
acadèmic és la de l’informe Brundt-
land. De forma molt sintetitzada és
com ho explica Juan:
“Deixar el món com l’hem
trobat, ja que no som qui
per a condicionar la terra
a les generacions futures.
Hem heretat el món i tenim
el compromís de deixar-lo
en el millor estat possible”.
Hi ha un cercle que és l’economia,
un altre que són les relacions soci-
als i un tercer que és el medi ambi-
ent. Si només cuidem un cercle,
com hem fet majoritàriament fins
a aquest moment amb el financer,
i els altres dos els tenim com una
cosa pintoresca, arriben situacions
com la crisi que tenim actualment.
Quan existeix una intersecció dels
tres cercles, és quan podem parlar
de sostenibilitat.
Entre tantes històries i tant de
romanç ens ha passat per alt parlar
dels vins i és que al nostre parer és
així, el projecte i les idees del Celler
la Muntanya han superat el vi.
Hem fet un tast de la seua oferta
i és excel·lent, però no podíem
deixar l’oportunitat d’aprofundir
en un món que ens interessa i que
volem creure que, com a societat,
caminem cap a ell.