19 d ’ abril de 2023 100 anys Xavier Amorós
( ve de la pàgina anterior )
Engalanada amb els meus records he deixat enrere els límits de la ciutat i he caminat descalça fins a trobar aquell prat . Aquell prat on l ' herba era tan verda que m ' hi he volgut rebolcar . M ' hi he deixat caure d ' esquena i m ' ha abraçat juganera de corriola i fonoll . De tantes aromes de capvespre les parpelles se m ' han fet ombra . Quan he tornat a obrir els ulls , passada una estona , el sol s ' havia tornat lluna i el prat , muntanya de runa malforjada de paraules poc oportunes . L ' he volguda apamar solcant per escarpats deliris que se m ' anaven clavant , com estaques de verb fugaç i líquid com gotes de sang . Roques i esbarzers han guardat zelosament tantes boques que no han parlat ni besat . I jo , ni tan sols ara , que em tiren l ' alè a sobre , ho he recordat . Amb enyorança esbojarrada m ' he posat a gratar la muntanya d ' on un exèrcit de còdols maldestres m ' han ferit com una espasa de pensaments i barbaritats meves . Ara ja no puc parar de pujar fins al cim d ' aquesta muntanya que m ' enfosqueix l ' ànima . Amunt m ' he ajudat de branques de romaní tendre , adolescent , per no caure , i olorant-lo he cregut veure l ' altra banda . M ' he abocat al bell cim i allà baix de la muntanya només hi havia una caixa , això sí , de fusta ben maca .
La jam del dia 19 d ' abril era un homenatge al gran patriarca de les lletres reusenques de les últimes dècades , Xavier Amorós , nascut un 7 d ' abril de fa cent anys , i mort fa escassos mesos , el 18 de juliol passat , sense poder assistir , doncs , al seu centenari i a l ' Any Amorós que encertadament i amb tota justícia han promogut l ' Ajuntament i altres institucions de la ciutat . Ambdós fets , naixement i mort , ocorreguts a Reus , el que el fa un escriptor reusenc per excel · lència , si bé la procedència familiar de Pradell de la teixeta va influir-lo en la seva vida i la seva obra . Reproduïmt la breu introducció que va fer Eduard López sobre la biografia de l ' autor : Xavier Amorós ( Reus , 7 / 04 / 1923 – 18 / 07 / 2023 ) va publicar només tres llibres de poesia , entre 1961 i 1964 , però en diverses antologies ha aparegut la seva producció -prou extensa- , anterior al que podríem dir el seu període públic com a poeta . Es tractaria d ’ un període que arrenca a 1940 , i acaba a finals dels 50 . També s ’ hi inclouen alguns poemes , escassos , posteriors al moment en què , per diversos motius , va deixar de dedicar-se a la poesia . De fet es va retirar de la literatura , fins que va recuperar-la amb la seva ja abundant i celebrada obra en prosa , que es dona a conèixer amb l ’ èxit de 1985 “ L ’ agulla en un paller ”, és a dir , ja superats els 60 anys .
19 d ’ abril de 2023 100 anys Xavier Amorós
També es pot dir que la seva obra poètica es dona a conèixer en la maduresa , ja avançada la seva trentena . Sabem , però , de la seva abundant producció anterior , sobretot des de la publicació de Poemes inèdits de Xavier Amorós : 1940-1959 , que va anar a cura del seu fill Xavier Amorós Corbella . Del seu estudi introductori ens informem que aquesta poesia anterior a finals dels 50 , que no va publicar , sí la va reproduir en recitats en cercles íntims i en premis literaris , alguns dels quals va guanyar , però sense obtenir el reconeixement general . De fet es va considerar com de formació per la crítica de l ’ època , que va celebrar en canvi el seu període que X . A . C . anomena del realisme històric , la tendència predominant al moment i que el fa ingressar , ara sí , en el cercle de poetes reconeguts . Ell mateix va considerar , sembla , menor i de pura formació el període anterior . El seu fill considera , però , diverses etapes en aquests anys “ de formació ”, des d ’ una inicial influïda pels corrents noucentistes encara , que comptaven a Reus amb destacats intel · lectuals que havien sobreviscut a l ’ ensulsiada de la Guerra Civil , com Joaquim Santasusagna . Ens diu el seu fill que , tanmateix , Amorós es va anar progressivament desil · lusionant de la seva pròpia poesia i potser anava abocat a abandonar-la , quan cap al 1956 , en conèixer la literatura italiana d ’ Ungaretti , Quasimodo i altres , inicia un fecund període simbolista , però alhora cada cop més atret pel realisme i per poetes castellans de la generació del 27 , especialment García Lorca i Pedro Salinas , i també de Salvador Espriu . Poc després , i molt ràpidament , evolucionava cap al realisme històric ja en boga , a través de la descoberta , essencialment , de dos poetes , Maiacovski i Bertolt Brecht . És aquí on arribaria la redacció dels poemes que confegiran el seu primer recull , “ Enyoro la terra ”, publicat el 1961 dins una col · lecció d ’ Antologia de la poesia reusenca que dirigia el seu bon amic i col · laborador en una altra de les grans passions d ’ Amorós , el teatre , en Bonaventura Vallespinosa . Seguirien l ’ any següent “ Guardeu-me la paraula ”, ja mitjançant un altre dels grans impulsors de la poesia social d ’ aquell moment , Joaquin Horta , editor i poeta . Amb “ Qui enganya para ” ( publicat a Proa ) el 1964 , acaba la seva dedicació a la poesia , si més no de manera pública , si bé el 1978 es publicaria el recull “ Darrers versos ”, que aplega poemes d ’ etapes anteriors i posteriors . Entre el posteriors , la majoria serien d ’ allò que el seu fill titlla “ de circumstàncies ”. Segons el mateix Amorós Corbella només permeten aventurar una evolució de la seva poesia amb un tracte diferent del llenguatge i un posició ètica diferenciada . Podríem dir que ambdues coses tendirien a mostrar un cert desencís o , encara més , una visió nihilista i , en tot cas , ja allunyada de l ’ objectivisme de la seva producció més popular .
Mònika Escuer
Safareig Poètic | 7