FUGIDA ( 3 / 12 / 13 )
Sovint tinc un impuls de fugir . A la neu , a la platja , a la muntanya . De què fujo ?, em pregunto . De mi mateixa , em respon una veu . Em miro a l ’ espill de la consciència i em torna un somriure mig divertit , mig compungit . Seductora la idea d ’ un nou horitzó . Els ancestres han viatjat una vegada i una altra . I tanmateix no hi ha on amagar-se , on protegir-se . I per això romanc . A veure si sense moure ’ m , per una vegada , sabré mudar la pell . Anar al més enllà , sempre aquí a la vora . Un dia amb una amiga . Passejos calmats per llocs quotidians . La tieta amb tants anys , i més coses per explicar-me . Redescobrint el meu àmbit . Resseguint línies de relacions . Perfumant-me del que , errada , penso que sempre hi serà .
LA MUNTANYA
Magda Barceló
De lluny blaveja , però la muntanya més propera mostra la seva pell vermella i el verd de la capa pacientment dreçada per les pluges de moltes estacions humides . Si m ’ hi atansés encara , tot seria de mil colors , I la seda seria esquerda , arruga i aspror . Però sóc de la vall , jo , i abans de grimpar-hi enfilo coll avall fins albirar del tobogan estant la ratlla de claror blavosa de la mar assolellada . I m ’ hi deixo bressolar com si em dugués la barca per onades lentes , enllà , fora de la bruna gentada . No vol dir que de nit no torni a ella els ulls miops que refusen el detall , i senti en la pell nua i colrada d ’ agost la seva crida nocturnal de salvatge calma .
Eduard López Mercadé
HE PUJAT A LA MUNTANYA
He pujat a la muntanya Per sentir la veu de l ' aire Si crida històries de bruixes De velles trementinaires Si dominaven els boscos Feréstecs , foscos , impenetrables Si corrien folles , nues I menjaven fongs que al · lucinaven I cuinaven estranys àpats I bevien vells beuratges I la fantasia em podia traspassar Fins a estimar-la . He pujat a la muntanya Per lliurar els nusos que porto Per netejar la brutícia fosca Per guarir la pell esgardissada Per deixar el meu cor viure I per viure com els arbres Que encara que els peus no mouen S ' acaronen amb ses branques I cada dia fan festa Ballant amb la tramuntana I la fantasia que em pugui traspassar Fins estimar-la . He pujat a la muntanya Per tenir amb la lluna un diàleg Perquè em deixi collir estrelles I en una capseta guardar-les Per quan tingui l ' aura trista Somriure en destapar-les I en aquesta fantasia Així moriré , car aquí vull quedar-me .
Josep Lluís Bargalló
I MÉS ENLLÀ DE LA MUNTANYA ?
He rebuscat a l ' armari de records i m ' he vestit amb aquella faldilla de coloraines que tant m ' agradava , quan tenia quinze anys . Aquella faldilla llarga que m ' arribava fins als turmells i encara m ' hi arriba . Aquella faldilla amb la que només els peus em quedaven despullats . Aquella faldilla i la samarreta lila de tirants .
Safareig Poètic | 6