25 de novembre de 2023 Dia Internacional de l ' Eliminació de la Violència Masclista
QUARTO
1 Digue ’ m Sebastià , fletxes clavant-se per tot El mapa dels meus camps de batalla . Marató . Wounded Knee . Vicksburg . Jericó . La batalla d ’ Overpass . Les victòries es van girar del revés Però no va haver-hi rendició Cementiris del remordiment El campió abatut plorant Els fantasmes s ’ escuden en les seves llàgrimes 2 Ningú escriu lírica a un camp de batalla A un mapa sembrat de fletxes Però crec que ho puc fer només amagant-me A la meva tenda fingint Que reparo les meves fletxes Vinc ara mateix ! Crido Quan venen amb les seves ballestes i fòsfor blanc Per reclutar-me Ajupit sobre els meus esborranys No sigui que em descobreixin I em disparin .
25 de novembre de 2023 Dia Internacional de l ' Eliminació de la Violència Masclista
El Dia Internacional de l ' Eliminació de la Violència Masclista , diverses autores i autors del Safareig Poètic van compartir la seva poesia a la nostra pàgina de Facebook per recordar aquesta jornada . Aquí , una mostra :
M iraré A gudament S ense C ap L imitació , I nfinita i S erenament , el M irall E nemic El masclisme és violent per definició . L ' home sol amb por de perdre , de no tenir , de no ser ... ahir , avui , demà també ?
Adrienne Rich ( traducció : Eduard López Mercadé ) Mònica de Dalmau
Rambleja un vent ratxejat pel desert polsós que sacseja l ’ esquifida olivera . Són els lladrucs del dolor això que sento mentre els lladregots assequen , desvien i roben la mísera aigua que rodola sèquies avall . Els mercaders de l ’ odi cavalquen sense aturador amb les excavadores sempre a punt de l ’ enderroc . L ’ avenç persisteix sota la mirada neutra de la impunitat . Són aquests els crits que sento a les nits quan tanco els ulls , són els ulls esgarriats i absents de les mares que en la penombra em visiten , els crits dels nens arrencats de la calidesa dels braços amorosos , és el run run de la marxa pacífica del combatent sense repòs per subterranis malmesos . Dels boscos i dels deserts sorgeixen cavalls galopant , pregons de fam i de set , cerquen un lloc on reposar i un abeurador d ’ aigües tranquil · les . També sento els esgarips dels cavalls famolencs d ’ odi i d ’ ambició , cavalls desbocats de menyspreu que travessen planures i arramben amb tot el que troben al seu pas . Un dolor que sorgeix de les entranyes de la terra i s ’ escampa , rius de sang , artèries que inunden els carrers sense cases , les llars sense ànima , la humanitat famolenca . La humanitat assedegada ens reclama .
Carme Andrade
EM SÉ
Em sé sense por Em sé amb veu sense aturador : em sé paraula em sé crit Em sé bella i em sé lletja Em sé amb qui jo vulgui quan jo vulgui : sóc el meu relat . Em sé cos lliure , em sé mestressa , em sé forta i em sé feble . Em sé sola , em sé llum i no m ’ emmirallo amb altri . Em sé amb un llibre sota el braç , em sé lliure . Em sé alta quan m ’ aixeco de la cadira . Em sé viva , poderosa , faedora d ’ idees , constructora de teulades . Em sé dona fatal i … què si em sé amb els llavis pintats ? Em sé en crits de llibertat , em sé radical ,
( continua a la pàgina següent )
Safareig Poètic | 22