11 d ’ octubre de 2023 Poesia Radical i Contemporània
11 d ’ octubre de 2023 Poesia Radical i Contemporània
La jam de dimecres 11 d ' octubre va anar dedicada a la Poesia Radical i Contemporània , tema que ens havia suggerit el director teatral i bon coneixedor de la poesia actual , Francesc Cerro-Ferran . Ell mateix va fer la introducció . Va explicar que sota aquest apel · latiu hi ha tot un moviment de poesia concret , però que s ' ha estat usant per referir-se a autors actuals de tota mena , que segons alguns acadèmics com Josep M . Jaumà no són realment poesia contemporània ni tampoc radical , ja que ignoren la tradició poètica que pretenen trencar . Pel contrari , en una tradició anglosaxona , poesia radical veu de l ' arrel , la base del terme radical . Una arrel social , una poesia sorgida dels àmbits de relació social on bullen expressions espontànies de diverses arts ( boiling rooms ), que també denominen poesia performativa ja que prefereix la interpretació , la declamació en públic , a l ’ edició , o si s ’ edita és en fulls volants , per passar de mà en mà i ser llegida en col · lectivitat -avui a les xarxes social a medi idoni- . Aquest moviment anglosaxó té també forta presència a cercles artístics com Berlín . Un exemple important és el manifest “ Preguntes i pseudopreguntes " de la poeta austríaca Ingeborg Bachmann ( 1926-1973 ), que pretén ser el punt de partida d ’ aquest moviment . El manifest parla d ’ un nou llenguatge radicalment diferent , que impliqui la poesia en la política i alteri ela funció del poeta . La nova poesia neix d ’ un nou pensament , reclama una nova ètica , que partint de situacions reals sigui més surrealista que els més surrealistes . L ’ art no pot ser solament entreteniment , no pot ser inofensiu -ho és si no té res a dir- , ha de ser una bomba , ha de ser base d ’ un nou ordre mundial . I ha de sotmetre ’ s a un perpetu canvi , cada poema , diu Bachmann , ha de substituir el poema anterior . Aquesta poesia , tot i ser innovadora de manera radical , en el sentit de buscar sempre la seva regeneració , és tanmateix conscient de la tradició i dels referents , i així reivindica T . S . Eliot , Ezra Pound , Philip Larkin , W . A . Auden ... També s ’ integra amb altres disciplines , singularment la música . Destaquen col · laboradors com el recentment traspassat Ryuichi Sakamoto , o l ’ alemany Alva Noto . Representants destacats de la poètica actual són Joelle Taylor , Stéphane Bouquet o Marcel Beyer . D ’ aquests dos darrers poetes va llegir Francesc dos poemes traduïts ( o tradaptats , com ell diu ) per ell mateix , que són fruit d ’ una interrelació que és habitual entre els poetes d ’ aquest moviment , “ Com excusa ” de Bouquet i el seu corol · lari de Beyer “ Dormo on no hauria de dormir ”. A continuació es van donar les habituals rodes de lectures . Carme Andrade va llegir les seves reflexions sobre el sentit de la poesia . Mònika Escuer un poema rapejat de factura pròpia , “ Sense rumb ”. Josep Lluís Bargalló , partint d ’ una referència a Gabriel Ferrater , va llegir un poema -o experiment , segons ell mateix- propi , poema de vers minvant ( va suprimint una paraula del vers anterior a cada nou vers ), “ Persones ”. A continuació va llegir un altre poema propi referir també a les persones que fugen cercant refugi , “ Mar trist ”. Recollint el mateix tema , Francesc Cerro-Ferran va llegir una traducció pròpia de “ Home ” de Warsan Shir , “ Casa ”. Eduard López va llegir un poema del seu poemari -present a les xarxes- “ Dietari de la catàstrofe ”, en bona part basat en lectures de la premsa diària , “ Lament per Caïm ”, sobre el sagnat conflicte de Palestina aquests dies especialment cru .
Elena Giménez va llegir la lletra de “ Corbelles ”, la cançó del grup valencià Zoo , del seu àlbum “ Tempestes venen del sud ”. Carme Simó va recitar el poema de Dolors Miquel “ El mosquit que no em deixa dormir ”. Andreu Loncà va triar un poema d ’ Imad Abu Sàleh , poeta egipci , “ Elogi des assassins ”. Mònika Escuer va recitar un haiku propi : “ I si pel monstre / el llac és palangana / els peus s ’ hi renta ”. Josep Lluís Bargalló va recitar un altre poema propi de vers minvant , “ Homes ” ( sobre la violència masclista ), i sobre el mateix tema un altre poema propi , “ Final ”. Carme Andrade va recitar una lletra de Pablo Hasel , “ Su poder ha manipulado la historia ”. Eduard López va recitar “ La lírica ” de Carles Rebassa , i Elena Giménez Maria Sevilla : “ I la culpa ”. Carme Simó va recórrer a Eduard Casas , amb el poema “ Sideral ” del seu últim poemari presentat entre nosaltres per la Carme Andrade . Francesc Cerro-Ferran va seguir , amb dos poemes “ tradaptats ” per ell del francès , ambdós sobre la figura del pare . Rosa Aymamí va llegir Joan Brossa , “ Sol ixent ”. Carmina Ral va llegir un poema propi , “ Finestra ”, en homenatge a la dona treballadora . Andreu Loncà va recitar Wislawa Szymborska , en traducció d ’ Abel Murcia i David Carrión , “ Un gato en un piso vacío ”. Carmina Ral , amb un altre poema propi , dedicat a Hannah Arendt , “ El polze ”, va posar punt i final .
Safareig Poètic | 14