Escola Lloriana
Sant Jordi 2019
cicle superior
-Bona tarda Sara, avui vindré més tard perquè hi ha la Laia –va dir la Martina sense por
que la Sara s'enfadés amb ella.
- Fins quan es queda la Laia? –preguntà la Sara.
- Es quedarà a dormir –va dir somrient.
- Però no podràs venir al bosc ni venir a dormir a l’amagatall secret com fem cada
divendres! –alçà la veu una mica trista.
- Avui hauré de venir amb la Laia a dormir o quedar-me aquí –va contestar la
Martina.
- Que passa alguna cosa Martina? –va dir la Laia des de la finestra.
- No, no passa res Laia. Entra cap a dins que jo ja vindré –li va dir la Martina.
- Passa-t'ho bé amb la teva nova amiga. No et necessito! –va dir la Sara enfadada i
se’n va anar cap al bosc.
Al cap d’un parell d’hores, la Sara va mirar per la finestra de la casa de l’arbre i va
veure la Martina amb la Laia dirigint-se cap al mig de la clariana. Al bell mig hi havia
l’arbre amb la caseta. De seguida va treure l’escala perquè no poguessin pujar.
- Deixa'ns pujar Sara, que no és teva! –va dir la Martina una mica enfadada.
- No ho permetré. Has portat la Laia al nostre amagatall secret sense que hi
estigués d’acord i a més el va construir el meu pare i me’l va regalar... per tant, ara
és meu! –va cridar, amb els ulls ben negats de llàgrimes.
Al final la Martina va anar a buscar el pare de la Sara i la van fer baixar entre tots.
- Sara, ja pots baixar ara mateix i deixaràs pujar la Martina i la Laia! –la va renyar el
seu pare, en Marc.
La Sara no va tenir més remei que baixar i deixar pujar la Martina i la Laia.
- Tranquil·les que no us empiparé més perquè me’n vaig! –va cridar.
Sense pensar-s’ho dues vegades, va marxar bosc endins.
- Sara vine aquí que s'està fent fosc! –la va avisar en Marc.
- Deixa'm en pau! Jo ja sóc prou gran per cuidar-me tota sola! –va cridar mentre
plorava.
Ja era de nit i la Sara no sabia on era. S’havia perdut!
La nit gairebé envaïa el bosc. A prop d’allà va trobar una cova i tota decidida hi va
entrar per passar la nit. Allà va encendre foc a la manera antiga i es va construir un
llit amb fulles i herba que va trobar per allà.
Quan es va despertar ja era de dia i com que la cova era molt gran, va decidir anar
a investigar. Es va trobar la paret de roca i va veure que no tenia sortida; però, de
sobte, va veure un petit foradet de la mida d’un gos. Hi va entrar com va poder i
quan va ser a dins es va trobar quelcom que no havia vist mai.
34