Escola Lloriana
Sant Jordi 2019
cicle superior
LA COVA DELS MIRALLS
Noia davant del mirall (Pablo Picasso)
En un país molt llunyà vivia una noieta que es deia Sara. La Sara tenia 7 anys. Era
preciosa, amb una cara arrodonida, uns ulls blaus com el cel i sempre duia un
somriure a la cara. Era força alta i prima. Sempre anava amb texans de tota mena
(blau clar i fosc, amb flors, negres, roses, blancs…), una samarreta de ratlles
blanques i negres i una dessuadora llisa que era d’un color o d’un altre depenent
de com eren els texans.
Era un divendres d’estiu i la Sara va anar a buscar la Martina, que era la seva
millor amiga, per anar cap al bosc. Hi anaven cada tarda i es quedaven a dormir
cada divendres. Allà tenien una caseta en un arbre. La caseta era el seu amagatall
secret i s’havien fet una promesa: “No portarem els altres amics que tinguem, serà
el nostre secret”.
La caseta era de fusta, amb un llit gran, un armari i un escriptori. Les parets eren
de color verd molt clar i el sostre blanc trencat. S’hi podia pujar per una escaleta
de fusta de color marró que es podia plegar.
Quan la nena va trobar la Martina, la seva amiga estava amb una altra nena, la Laia.
33