Escola Lloriana
Sant Jordi 2019
Cicle mitjà
Van passar els dies fins que va arribar la festa de les lletres a l’escola i allà s’hi
van reunir: pares, mares, alumnes, avis i àvies, mestres i molta d’altra gent. El
pati interior de l’escola era ple a rebentar.
Va arribar l’hora de l’entrega de premis i en Joan estava distret i avorrit parlant
amb el seu amic Manel. No escoltava i desitjava que allò passés molt ràpid i aviat
pogués tornar a casa a jugar amb la seva consola.
Van començar a entregar els premis del seu grup i tots pensaven que guanyaria
en Lluis, ja que cada any guanyava i en això de les lletres era el millor. Però de
sobte, van cridar a en Joan perquè pugés a recollir el premi de la seva categoria
ja que havia guanyat. Ell distret i sense creure que podia guanyar estava parlant
amb en Manel. A la seva esquena la mà de la Maria li va cridar l’atenció i li va dir
que el cridaven. Que havia guanyat. En Joan d’un bot es va posar dret i va
començar a caminar cap a l’escenari. Tota la gent que hi havia al pati el va
començar a aplaudir, i amb més força que ningú, també ho feien els seus avis,
pares i tiets.
Des d’aquell dia en Joan no para d’escriure contes a totes hores. Contes
fantàstics, d’aventures i de tot tipus. Contes per l’escola, pels seus pares, pels
seus amics... Però sobretot, va aprendre que amb esforç es pot aconseguir el que
et proposis i que res és impossible en aquesta vida.
I aquest conte s’ha fos sense el gat i el gos.
Soy Mimo
Paolo Dárdano
Primer Premi - 4t
23