Escola Lloriana
Sant Jordi 2019
Cicle mitjà
NO VULL FER UN CONTE
Avui fa exactament un any, i en un poblet que estranyament no té nom, hi vivia un
nen que es deia Joan. A en Joan no li agradava escriure i només volia jugar amb
els seus videojocs. Es passava totes les tardes i els dies de festa de l’escola
jugant amb la seva consola.
A la petita escola on estudiava en Joan, el seu professor els hi va demanar que
redactessin un conte per la festa de les lletres que se celebrava com cada any a
l’escola. En Joan però, que no li agradava gens escriure, no el volia fer. Ell deia
que era una pèrdua de temps. Que escriure no servia per a res i que era un
autèntic avorriment.
En arribar a casa, va explicar els deures que li havien encomanat als seus pares i
que consistien en escriure un conte i que no pensava fer-ho. Que ja el podien
castigar que ell no l’escriuria pas.
La seva mare, que mirava de fer-lo entrar en raó li deia:
-Escriu el conte per passar-t’ho bé. Esforça-t’hi i tot anirà bé. Les coses s’han
d’intentar.
El seu pare, va donar-li exemple i es va posar a escriure un conte per llegir-li
abans d’anar a dormir.
Però ell, convençut que allò no li serviria de res no entrava en raó i sempre
contestava que no ho volia fer i que no calia esforçar-se si no volies.
Però la mare va anar insistint perquè el seu fill ho fes. I de tantes vegades que li
va dir, en Joan li va contestar:
-D’acord, ho faré només per demostrar-te que és una tonteria això d’escriure!
Al final, i sense que ningú el veiés, una nit va escriure el conte.
Quan el va presentar a classe el seu professor el va felicitar. Però en Joan no li
va donar importància i va continuar amb la seva idea que escriure no servia per a
res.
22