REVISTA SOM | CURS 2025-26 19 professió el fet que estàs treballant amb persones, i has de tenir en compte moltes coses del que tens al davant”. L’ objectiu és“ poder ajudar i intentar ser útil, que són les dues coses més boniques de la professió”.
La part més complexa és assumir-ne les limitacions.“ Podem esforçarnos, intentar millorar algunes coses, pal · liar-ne d’ altres, però no arreglem el món i hi ha coses que continuaran igual. Arribes fins on arribes. I a vegades també és molt frustrant. Estàs molt limitada”. També creu que les tasques administratives que es requereixen als mestres són excessives.“ No és la nostra feina, i a més no donem l’ abast fent les nostres coses, que són importants. Això també és frustrant”.
Té clar que es tracta d’ una feina“ del tot vocacional”.“ Jo arribo a l’ escola, entro a la classe i m’ oblido de tot. He tingut els meus fills malalts, i he pensat“ a l’ hora del pati trucaré a veure com es troben”. I la feina m’ ha absorbit tant que se m’ ha oblidat. També intento que sigui a l’ inrevés i que quan arribi a casa no m’ hi emporti els problemes de la feina, però això no em passa sempre. A vegades et despertes a mitjanit pensant en coses de l’ escola. Has de dedicar-hi moltes hores més de les que et pertoquen, i si no ho sents com una vocació, ha de ser molt dur”.
Al llarg de la seva trajectòria, els canvis en l’ ofici han estat molts.“ Vaig començar a P3 amb 40 nens. L’ adaptació era molt dura, Tenies els nens plorant un mes, però a la que això se superava es portaven molt millor que ara en una classe de 20 nens. Venien amb molts hàbits ja des de casa. L’ escola era el lloc per aprendre. Ara no, ara l’ escola ho és tot. I a vegades el que fem a l’ escola és intentar compensar allò que falta. Els nens estan pujant madurativament en algunes coses de manera més avançada, però el que són coses bàsiques, com són la responsabilitat, l’ autonomia, el fet de voler superar-se, estan bastant enrere encara”.
“ Necessitats, avui en dia, en tenen tots els nens, perquè dir-li a un nen que està fent molt bé la feina és importantíssim, i a vegades ho fem poc.”
També han canviat molt“ les necessitats educatives”.“ Cada cop hi ha més necessitats especials. Però quan parlo de necessitats no m’ estic referint a casos diagnosticats. Necessitats, avui en dia, en tenen tots els nens, perquè dir-li a un nen que està fent molt bé la feina, no és important, és importantíssim, és una necessitat, i a vegades penso que ho fem poc perquè no tenim prou temps. Els nens i nenes s’ han de sentir ben segurs”.
Pel que fa a les famílies, opina que“ és important conèixer-les, i saber com has de tractar-les. Si jo sé que hi ha una família que segons el que li digui no m’ entendrà o no em voldrà escoltar, cal buscar una altra manera de fer-ho, però no posar-tela en contra, perquè, al cap i a la fi, qui hi surt perdent és el seu fill. En els darrers anys, moltes famílies estan molt desorientades, i això es tradueix també en els seus fills. Famílies que veuen que s’ estan equivocant en l’ educació, però que et diuen que no poden fer res per canviar-ho. El model de família avui en dia és molt divers, i alguns pares fan el que bonament poden”.
Dignificar la feina
Sobre les mobilitzacions al sector, l’ Anna assegura estar“ en contra de les vagues”.“ No crec que sigui el sistema d’ aconseguir res. Però, a vegades, és l’ únic que queda, i aquest cop és súperimportant perquè s’ estan demanant condicions imprescindibles per fer bé la nostra feina, dedicant-hi les hores que facin falta, però poder arribar a final de curs sense una càrrega d’ estrès impressionant. Jo estava esperant aquesta jubilació parcial per això, per la càrrega d’ estrès. No és saludable. I suposo que, d’ alguna manera, els nens això també ho capten. Aquesta vegada la vaga és importantíssima per dignificar la nostra feina, demanem coses que són absolutament necessàries per atendre bé els nens”.
Míriam de Lamo