REVISTA SOM | CURS 2025-26 17
al màxim amb els recursos que tens i que millorin no només en un àmbit acadèmic, sinó que creixin com a persones”.
L’ altra cara de la moneda és“ la sensació de no arribar”.“ També ve molt de l’ autopressió. I del fet que no tens prou recursos per fer el que intentes fer, i moltes vegades t’ adones que no arribes, o saps que hauries de dedicar un temps a certa cosa i has de renunciar-hi. Sempre queda aquesta part humana d’ haver volgut fer més. Però acabem amb la sensació que hem fet el màxim”.
La importància de l’ esforç
Segons el mestre, els i les alumnes busquen cada cop més“ la immediatesa, el fet d’ allunyar-se de la frustració per agafar un camí en el que no els acompanyi l’ error mínim”, una actitud provocada en gran part per l’ increment de les pantalles.“ Abans d’ intentar-ho, d’ equivocar-me, millor pregunto i així ja m’ asseguro que ho faré un cop i ho faré bé, perquè si jo ho provo a la meva manera hi ha el risc que no em surti, i això comportarà un esforç
extra. Se’ ls ha de fer entendre que l’ aprenentatge té un procés que és obligatori, i el fet d’ equivocar-se és exactament el que et farà aprendre. A partir d’ aquí, ells tenen uns beneficis que són els que hem de potenciar, educant-los digitalment. Més enllà de criminalitzar-ho, cal prendre’ n consciència i fer-ne un bon ús, buscant l’ equilibri”.
En referència a les convocatòries de vaga al sector educatiu, l’ Àlex creu que“ l’ educació és un sector que no és que s’ estigui deteriorant, sinó que porta molts anys deteriorant-se. El dia a dia és molt complicat i els recursos que tenim són molt insuficients. Ara estem en un punt on es frega la inviabilitat en general perquè és impossible d’ abordar tot el que hi ha en una aula a nivell de necessitats especials, de casuístiques o casos que poden requerir més atenció, o del grup en general. La part més frustrant desencadena una mica en tot això: en la quantitat de demanda que el docent té i la feina amb la que ha de complir”. Assegura que“ hi ha una sensació de molta vulnerabilitat”.“ Per molt que hi posis
de la teva part acabaràs salvant el que puguis però no són condicions per treballar. El que se’ t requereix està molt lluny del que pots oferir. Això penalitza molt sobretot la salut mental, d’ esgotament, de prioritzar, que és una paraula que per a mi és molt dura: si tu prioritzes estàs deixant coses de banda que vols i t’ agradaria fer i has de fer. Tu saps que el punt de partida és no arribar. A partir d’ aquí has d’ anar fent tenint en compte que un alumne necessita que estiguis al seu costat. I l’ altre també. I l’ altre avui necessitava parlar amb tu, i t’ ho ha dit, i ho has posposat. Aquest alumne té un mestre i la seva funció és escoltarlo o atendre’ l en aquell moment o fer-li una correcció que sigui adequada perquè moltes vegades el“ feedback” que donem és limitat o no és com ens agradaria i el seguiment tampoc no és el que ens agradaria”. Per tot això, sosté que“ sap greu haver de demanar el que s’ està demanant. Són mínims per donar-li el pes que té. Poques coses més importants que això em venen al cap. Ens hauria de moure a tots”.
Míriam de Lamo