DOCENTS D’ EL CIM
“ L’ educació ens hauria de moure a tots”
Àlex Beltran
L’ Àlex Beltran s’ estrena aquest“ Aquell dia vaig arribar a casa i vaig curs com a tutor, al capdavant de dir al meu pare:“ Tu et creus que la classe de cinquè Bruc d’ hivern. m’ han dit a mi, que soc entrenador, Fins ara havia estat especialista fer de mestre?”. La sorpresa inicial en educació física a més d’ assumir va donar pas a un descobriment.“ No diferents substitucions en tutories. sabia si ho faria bé o no, però vaig Exalumne d’ El Cim, la seva vocació pensar que m’ agradaria, que m’ ho per l’ ensenyament es va fer passaria bé. I aquí va arribar el esperar una mica.“ Després de problema, perquè va ser el moment Batxillerat no tenia clar què fer. en què jo seguia a ADE però ja sabia Vaig matricular-me a Administració i què volia fer”. Així va ser com va Direcció d’ Empreses a la UB, però no cursar l’ últim any d’ Administració i em va agradar gens. Entre el segon i Direcció d’ Empreses i el primer de el tercer curs pensava que plegaria Magisteri alhora, i“ en pandèmia”. a l’ endemà”, explica. Malgrat tot, va seguir estudiant, i un dia, mentre Les primeres pràctiques van ser a treballava com a entrenador de El Cim.“ Em va impactar molt veure bàsquet, algú li va plantejar la les cares conegudes, també el tracte pregunta:“ I si et fas mestre?”. que vaig rebre des del principi, com d’ il · lusió perquè jo hi fos, i això és una cosa que no t’ esperes. Vaig connectar molt amb la forma de funcionar”. L’ actual és el quart curs com a mestre de l’ escola:“ He pogut treballar als tres cicles-inicial, mitjà i superior- i també fer codocències, donant un cop de mà a les tutories. He assumit la tutoria quan ja havia tingut aquest rol, i a més, als meus alumnes els conec des de segon de primària. És com jugar amb avantatge”. No obstant, el pas de mestre d’ educació física a tutor implica un canvi de rol important.“ La versió que veus d’ ells canvia molt. Estava acostumat a veure’ ls en plena acció i en un ambient molt distès. He tingut la sort de, en poc temps, viure els dos rols i m’ hi he adaptat força ràpid. Els he pogut conèixer molt més”.
Per a l’ Àlex,“ la part més agraïda és formar part d’ un dia a dia i d’ un grup que acabes creant amb els alumnes, una petita família en la que compartim moltes hores a la setmana, i això és el que t’ enganxa. La vida que es crea dins d’ un claustre també és important i en el meu cas estic compartint el dia a dia amb els meus mestres”. El que més li agrada és“ tenir la sensació que estàs ajudant”.“ De vegades és una mica contradictori perquè internament notes que costa, o que no aconsegueixes veure què necessita exactament ell o ella per millorar. La clau està en intentar aprofundir