Revista Safareig Poètic núm 9 Revista Safareig_9 | Page 7

2019–2N SEMESTRE
7
La introducció de l'Eduard López a la jam :
Apostar per la poesia inèdita en una declamació poètica
pública pot resultar un contrasentit. Començant per la selec-
ció: a menys que resulti ser la del mateix rapsoda o d’algun
familiar o proper que li presti una poesia que mai havia es-
tat abans publicada o dita en públic, ¿com arribar a una poe-
sia que no ha estat editada?
Inèdit és, en efecte, seguint el diccionari de l’IEC, allò no edi-
tat, i per extensió l’autor que no ha editat mai.
En temps d’internet se’ns planteja tanmateix el dubte de si
allò que ha estat publicat i esventat a la xarxa és inèdit o no.
Tècnicament potser ho és, però en alguns casos podem tro-
bar que un poema publicat a internet tingui més difusió que
si hagués estat publicat en un llibre.
Però deixem aquest tema no resolt, esperant si algun dia
l’IEC prendrà posició sobre aquest tema, que potser tampoc
no té més transcendència. El que aquí ens ocupava i preocu-
pava és la possibilitat de rescatar de l’oblit obres i autors
que, pel factor que sigui, no han donat a conèixer la seva
obra. O que, si ho han fet, no ha tingut més que una reper-
cussió mínima i limitada.
Els casos són tan diversos i extensos que resulta difícil fer-
ne un resum. Abans de l’era d’internet, només teníem una
manera d’accedir a poesia inèdita, i era confiant a l’atzar
d’una troballa inesperada o al treball de recerca d’algun es-
peleòleg de la cultura que rescatés d’algun calaix o un arma-
ri amagat textos que el seu autor havia deixat per qualsevol
raó fora de l’àmbit públic, i que algun editor se sentís inte-
ressat i compel•lit a publicar-los i, per tant, desproveir-los
realment de la categoria d’inèdit.
Els casos d’autors aficionats, poetes ocults que havien man-
tingut la seva afició a apariar versos en la intimitat familiar o
encara en el més absolut secret, serien incomptables. Tota
societat i tot temps ha conegut aquests cultivadors de la
poesia que, si albergaven somnis de ser reconeguts com a
poetes, fins i tot grandíssims autors, davant els altres mor-
tals, els van haver d’enterrar. Per timidesa, per no trobar
cap resposta d’editors, per mil possibles raons. És el que Jo-
sep Pla anomenava amb la seva proverbial acidesa literatura
de diumenge a la tarda, que menyspreava tot reclamant una
professionalització de l’escriptura. Una professionalització
que ell va assolir a base de molt d’esforç. Això sí, confessant-
se completament inepte per a cultivar la poesia.
Però també es dóna abundantment el cas d’autors recone-
guts que havien deixat obra inèdita, bé perquè no van arri-
bar a temps de publicar-la, bé perquè no van aconseguir que
part d’ella ho fos. Els casos són incomptables (Pedro Salinas,
Joan Salvat-Papaseit...).
(continua a la página següent)