Revista Safareig Poètic núm 9 Revista Safareig_9 | Page 10

SAFAREIG POÈTIC
Divagacions sobre la modernor
I tot és res.
Lluny de les mirades lascives
de l'esclau postmodern,
s'amaga el complex elixir
que no ens deixa defallir.
L'indesinenter llatí, l'eteri, l'intangible,
l'equilibri que ens esmercem tant a cercar,
decepció rere decepció.
Pobres aquells que es creuen lliures sense ser-ho.
Que, joiosos i imprudents,
expliquen quin és el fals sender a seguir.
Seran ells i només ells qui, exercint de gran rèmora,
faran de la seva avarícia una virtut indigna.
Per aconseguir la llibertat n'hi ha prou d'acceptar
les mentides i evitar que ens derrotin.
Tan difícil com això.
Depèn de nosaltres que l'espasa de Dàmocles
continuï sobrevolant, foteta,
per sobre dels nostres caps.
I si, de cop, res aconseguís ser-ho tot?
I si la serp del Paradís hagués volgut salvar a Eva d’una trista mort per inanició?
I si Caím i Abel fossin tractats injustament de mals germans?
I si Goliat hagués deixat guanyar a David per impressionar a una donzella?
I si Judes Iscariot fos l’únic fidel conseller de Jesús?
I si Plató s’hagués aprofitat de les boges teories d’un vell foll de l’Atenes antiga?
I si Cervantes hagués estat un analfabet de principi a fi?
I si el temps fos aprenent, i no mestre?
I si les experiències ens impedissin avançar?
I si l’altruisme fos vanitat disfressada?
I si el foc ens gelés i el gel ens cremés?
I si la paradoxa de tot plegat és un somni etern?
Adrià Serrat
10