Revista Safareig Poètic núm 7 Revista Safareig_7 | Page 13

2019–GENER-JUNY
13
A L’AMIC POETA NOMÉS EL MIRATGE
De puntetes
has passat per la vida.
De puntetes, calladament,
has anat fent via.
De puntetes, amb prudència,
Melancònicament. Com és el teu dia a dia?
el meu, se’m fa tan feixuc!
La timidesa per rebel.lia,
has sublimat el teu talent.
Desafiaves la hipocresia,
negant-te fins el lament.
Sabies massa bé el que volies
has defugit l’egolatria.
De puntetes has estimat
amb continguda follia.
Desbocat i lliure finalment
viuràs l’essència eternament.
De puntetes sense fer soroll
has compartit esperances.
De puntetes, calladament
has traçat fondes les petjades
(Reus, octubre 2012)
REFUGIADES
Arribeu
cossos lassats, esguards abatuts
amb l’horror de l’engany que
us ha manllevat la vida
acomiadada a la riba
negada en el naufragi.
Resta llunyana la
guspira d’esperança
l’acollida podria refer-la
revifar-la
Quina acollida?
Quina esperança?
El pensament em trasbalsa,
l’expectativa em consola,
el retrobament m’espanta,
la proximitat m’exalta
T’enyoro et pressento,
espero m’impaciento,
al matí reneix la il.lusió
que decau al tard
no has trucat
La incertesa em detura,
la inquietud em corseca,
la passió em torba,
l’afany no culminat
em rescabala.
Triga, allarga-ho,
fes créixer el dubte,
alimenta el deler,
atia l’anhel del desig
que em sustenta
Només el miratge,
només el somni,
de ser amb tu,
només així puc estimar-te
(2n accèssit Flor Natural d’Or, III jocs florals Almoster
maig 2013)
Eulàlia Sabater