Revista Safareig Poètic núm 7 Revista Safareig_7 | Page 11

2019–GENER-JUNY
11
Els poemes de Conxita Jiménez que va
llegir a l’acte. Pertanyen a dos poemaris
d'imminent publicació, el títol dels quals
s'indica precedint cada grup de poemes:
EL GEST D’YRIT
Les notes càlides del piano
vaguen pel bar. Pesa la música
com un record vell entre prestatges.
La mà nua
endinsa una penombra entre les tecles
i et puja un calfred escapçat
entre cadires i boques.
El riu més fràgil se t’escola entre els canells
i et recorre lentament el cos
en una música lenta, espaiosa,
com quan escoltes un blues
que et respira en el pols d’una cadència
en el retruc d’una carícia
i t’infon un so càlid en la pell
quan se te’n va amb la vida.
El cruixit de la fusta. La gota
que remou el contacte amb la pell freda
i t’esprem l’oblit. Silenci.
Rere els teus ulls els núvols grinyolen
i arranquen un arpegi
quan la calitja t’arrabassa. Et trobes
entre el glop que propaga un calfred
i una passa que buida l’espera.
CANT DELS MOL·LUSCS
El pont
s’integra en la boca.
Sota l’obaga del silenci
l’alè tremola.
Pressent el foc de l’úter,
la foscúria i la força
que es gesten nues sota el jaç d’un riu.
Traspassa la gelor d’un soterrani,
el traç d’un precipici
que s’obre com un pou i, a l’altra banda,
espera la incertesa arrecerada.
I pren el glop febrós que li ha entregat,
després d’un llarg passatge, la paraula.
El sospir de l’àncora
sota el calfred de l’albada
allibera la flor
amb un cant oníric
submergit en les dunes
abraçat a un esquer
mentre s’arrela una lluerna
en el buit de l’estigma.
La lluna immergida
en les entranyes del mar
esclata sota el pes de l’onada
perplexa de la nit.
Reclosa en un anhel
esgallat de tendresa
pren la vigília dels llops
i l’alça com un càntic
entre els ossos, un perfum
badat d’eternitat.
S’estenen les salines
com un bes del mar
a les valves de la terra.
Gestat en les ranures
el magma silent
penetra els miratges
de la gruta més fonda.
S’entreobre un bagul.
I emergeix l’últim somni:
El cant dels mol•luscs.
Conxita Jiménez