Revista Safareig Poètic núm 7 Revista Safareig_7 | Page 10

SAFAREIG POÈTIC
10
JAM ESPECIAL: RECEPCIÓ A LES ENTITATS DEL CENTRE DE LECTURA
25 de gener
C
onvidats pel president del plenari de Jun-
tes del Centre de Lectura, Quim Besora,
vam participar al tradicional acte de re-
cepció a les entitats locals que organitza
aquesta il·lustre institució. Vam efectuar una repro-
ducció de l'esperit de les jams en què, després de la
introducció de l'Eduard López sobre la relació en-
tre música i poesia, vam poder escoltar un recital
amb poemes originals a càrrec dels seus autors,
Conxita Jiménez, Aureli Trujillo, Carme Andrade,
Helena Martínez-Ferreruela, Dolors Vallverdú,
Eulàlia Sabater, Àngels Moreno, Marcelo Castellano
(que va llegir un relat) i el mateix Eduard López.
Tot alternat i amb la interacció de la música de Ge-
rard Marsal que va establir un veritable diàleg amb
els poemes. Va presidir l'acte el president del Cen-
tre de Lectura, Jaume Massó, i el va cloure l'alcalde
de la ciutat, Carles Pellicer.
La introducció d'Eduard López Mercadé va tractar
sobre la relació entre música i poesia, ja que es
tractava d'una jam molt lligada a l'actuació musical
de Gerard Marsal.
Heus aquí una translació:
En una carta a la seva amiga i amant Vita Sackville-
West, Virgina Woolf deia: “Això és molt profund, el
que el ritme és en si mateix, i arriba molt més fon-
do que les paraules. Una imatge, una emoció, crea
aquesta onada a la ment, molt abans que ho facin
les paraules; i en l’escriptura (així ho crec ara) un
ha de tornar a capturar
això, i treballar-ho (cosa
que aparentment no té res
a veure amb les paraules) i
aleshores, mentre fa tom-
barelles dins el cap, és
quan encaixen les parau-
les”.
Extrec aquesta citació de
les memòries d’un gran
músic actual de jazz, Fred
Hersch, “Good Things Hap-
pen Slowly, A life In and
Out of Jazz”, el qual alhora
l’extreu de la seva profes-
sora de piano Sophia Ros-
soff. Com veieu, doncs, es tracta d’una cadena de
citacions, que potser, si indaguéssim, no comença-
ria ni tan sols en la veu original de la gran Virginia
Woolf. A la fi, ¿la literatura no és una història de
nans que cavalquen a llom de gegants?
Com el mateix Hersch ens explica llargament al seu
llibre, el jazz és un llenguatge musical on es mante-
nen en una permanent recerca d’equilibri (o, vist
d’una altra manera, en un constant intent de tren-
car un desequilibri) la tradició, les formes i cànons
del llenguatge musical, en contraposició amb la lli-
bertat creadora i l’espontaneïtat del creador/
intèrpret. És en el jazz, precisament, on les fronte-
res entre aquestes dues figures, la del compositor i
la de l’intèrpret, s’han difuminat i han arribat gai-
rebé a ser una mateixa cosa.
En tot cas, la música i la poesia s’agermanen preci-
sament en el ritme. La poesia necessita del ritme,
d’aquest misteriós fonament que Virginia Woolf
recercava en el seu procés d’escriptura.
Avui farem un experiment. Farem una jam com ens
és habitual en el Safareig Poètic, deixant que cada
partícip es deixi endur per la inspiració del mo-
ment per intervenir, però aquesta vegada ens
acompanyarà la música creativa, lliure i inspirado-
ra d’un gran músic, Gerard Marsal.
Us demano a tots, els qui intervingueu i els que no,
que us deixeu endur per la llibertat i pel misteri de
la música. Que no vegeu separades les paraules
dels sons musicals, i, si és possible, feu dins el vos-
tre cap aquella tasca que Woolf denominava el
procés de capturar l’onada, o sigui les imatges i
emocions profundes que ens suscitin mots i notes.