I el model finlandès, a prop de quin escenari es troba?
Està entre els anomenats "Cor de la comunitat" i "Comunitat d'aprenentatge". Entén l'escola com el cor de la comunitat, un motor social, un centre cultural, el lloc més important del poble i allà on es destinen els primers recursos. L'escola està oberta i al servei de la comunitat: els pares poden participar, es poden formar per ajudar, hi ha activitats extraescolars, els ordinadors potser estan al servei de tots els ciutadans... Les portes de l'escola estan obertes. En canvi aquí tot són portes tancades. Les característiques principals d'aquest model és l'equitat i la qualitat.
Explicava que en el nostre model el currículum està molt centralitzat. Amb la LOMCE, el 100% dels continguts de les assignatures troncals els elaborarà el Ministeri.
A Finlàndia la descentralització és tan gran que el 90% del currículum s'elabora municipalment. Creuen que qui ha d'adaptar els continguts ha de ser la gent més propera a la comunitat. Però per fer això has de formar els mestres perquè siguin capaços de crear continguts. I confiar en ells. A Finlàndia no hi ha inspectors d'educació. I serien impensables exàmens elaborats per l'Estat a primària.
Quants alumnes hi ha a les aules finlandeses?
Uns 15 o 16 nens per aula. I quan n'hi ha algun amb problemes greus, com autisme, per exemple només n'hi ha deu. I tenint en compte que l'alumne que té aquests problemes compta amb suport especial.
A la que veuen que un alumne té dificultats, hi destinen tots els seus recursos: logopedes, psicòlegs especialitzats... Fa uns dies vaig sentir l'ambaixador de Finlàndia a Madrid que deia que la seva filla havia tingut dificultats en un curs inicial de matemàtiques. Li van buscar un pedagog específic en la matèria i, en
34