84 La Cellera Nº3 Juny 2017
La tercera cosa que hauria de garantir l’escola és que hi hagi prou diversitat d’interaccions. De fet, en el Síndic, el poc temps que vaig estar d’adjunt per a la infància, veiem alguna reclamació objectiva, discutible però objectiva, que eren les famílies que reclamaven la plaça que no els hi havia tocat perquè alguns altres havien fet trampes i havien apuntat el nen on no tocava, que és una de les coses típiques dels períodes de matriculació. I les famílies reclamaven el dret a escollir escola, o almenys a què es posin les garanties perquè això fos possible. I clar, jo els havia d’advertir que aquest no era un dret absolut sinó que estava condicionat, també, a la planificació, a l’obligació de planificar que té l’administració, però que hi havia un altre dret que curiosament tots els pares oblidaven, que és el dret de tot infant a estar en una escola (a ser escolaritzat) en un entorn prou diversificat.
Per cada nen que escull hi ha un altre que no pot escollir, i per tant tot nen hauria de poder escolaritzar-se, hauria de poder conviure, de poder estar en un entorn en el qual hi hagi diversitats d’infàncies, mentre que la tendència dels pares, sovint, és més aviat la de l’homogeneïtat, a garantir que el meu fill no té distorsions, no té males companyies, no té influències negatives.. però el dret de tot infant a no ser homogeneïtzat abans d’hora és un dret important.
I després queda un altre dret, que de vegades molts pares obliden o l’administració oblida, que l’escola és el lloc per tenir finestres obertes al món diferents de les de les pròpies famílies i és on s’aprèn a pensar, és el lloc del pensament científic, on no hi caben dogmes, ni catecismes, ni banderes... perquè és un lloc en qual els nens i les nenes han de dubtar.