80 La Cellera Nº3 Juny 2017
En els darrers anys, l’anomenada ‘crisi econòmica’, ha acabat suposant tot un seguit de retallades en serveis bàsics per a les persones com són la sanitat o l’educació. Fins a quin punt aquesta crisi ha afectat un dels sectors de població més fràgils del nostre sistema com és la infància?.
A veure, l’afirmació hauria de ser rotunda. Realment la infància ha estat la més afectada. Encara que, atenció, una de les afirmacions que es feien després del darrer informe PISA era, ‘ah, fins i tot amb les retallades hem millorat’. A veure, què vol dir que li afectin les retallades a la infància? No vol dir si trauran millor nota o no de mates, que potser resulta que com estan tots ben apretats a classe potser acaben calculant millor. No estem parlant d’això, estem parlant de la proporció d’adult disponible que té cada infant, i de la possibilitat de conviure en un entorn on les preocupacions no estan determinades per la pressió i l’estrès i en el qual es pot pugui vida d’infant.
És obvi que, en un pressupost, quan hi ha una retallada, la primera cosa que cau són aquestes coses que es consideren secundàries i que sempre tenen a veure amb la infància. Serà educació musical, serà ludoteca, serà espai nadó per pares i mares que tenen criatures, que no sé per què algú considera que són secundàries o que ho són més que tapar un forat o que tranquil•litzar el senyor gran que diu que els joves l’estan molestant. Només que es veiés en la revisió dels pressupostos d’on s’ha retallat, veuríem com tots el serveis d’atenció a la infància, fora del que no siguin urgències, es considera secundari.