56 La Cellera Nº3 Juny 2017
Entenem que cada infant forma part d’un grup que és la seva família i com a escola reconeixem el valor de la seva família i ajudem també cada infant a reconèixer-la.
-I el tema de posar límits i aprendre a respectar unes normes resulta més complicat en aquest cas?
-Mantenir alta la seva motivació per aprendre no vol dir que sempre facin el que vulguin. Cada grup estableix les seves normes pactant-les, però hi ha dues coses que tothom ha de respectar: no podem pegar ningú ni fer-li mal, ni tampoc es pot trencar el material de l’escola que és de tots i té un valor. A partir d’aquí, la resta es pacta. I es respecten les necessitats de cada infant: les seves ganes de menjar -també sempre d’acord amb el que demana la família-, la seva temperatura –n’hi ha que van descalços i d’altres molt tapats-, etc.
-I com valorares el camí fet fins ara?
-Estem gaudint i aprenent molt! Com a mestres el projecte ens obliga a parlar molt entre nosaltres i també a formar-nos constantment. Tenim grups de reflexió de pares i mestres també per estar amb estreta comunicació amb les famílies. De moment el resultat és molt positiu, els infants han adquirit molta autonomia i venen feliços a l’escola. Els pares també se senten integrats i són molt participatius del projecte. Caldrà veure l’any vinent quan vinguin els nous infants i aquests, que ara han obert el camí, es converteixin en els grans… Ara estem a P3, però el sistema d’aprenentatge se seguirà aplicant fins a sisè, i molts de nosaltres tenim altres referents en l’àmbit educatiu.