Certament, potser no estem referint-nos de res de realment nou, però semblaria que la sensació general, en gran part de la comunitat educativa, sobretot aquella més autocrítica, és que durant els darrers anys no s'ha aprofundit suficientment quant a la funció real dels centres educatius, sinó, en el millor dels casos, quant a la seva funcionalitat, i mai s'ha anat més enllà de qüestions organitzatives que sovint responien més als interessos dels adults que als dels mateixos infants.
Amb tot, ens trobem en un moment en el qual comencen a sorgir nous projectes que, si bé poden diferir en moltes qüestions formals, i en alguns casos de fons, sí que se centren (o tornen a fer-ho) en els nostres infants com a agents protagonistes del seu procés d'ensenyament- aprenentatge.
Són aquests models, diversos, però amb alguns elements fonamentals comuns, aquells que estan trobant l'aprovació d'infinitat de famílies, la qual cosa es visibilitza , de forma inequívoca, durant cada període de preinscripció, quan se saturen determinades escoles amb les seves sol·licituds. Tanmateix, en molts casos, aquestes famílies se sentiran profundament decebudes quan la sort no les afavoreixi, i en finalitzar el procés de matriculació, els seus fills i filles quedin fora de les opcions escollides simplement per manca d'una oferta suficient..
42 La Cellera Nº3 Juny 2017