Així doncs, com creus que la ‘innovació’ pot ajudar a compensar les desigualtats d’origen, tenint en compte que el bagatge, els condicionants, sobretot socioeconòmics, amb que arribem a l’escola sovint ha acabat esdevenint un fet determinat en el suposat “èxit” o “fracàs” escolar?
Doncs és que no hi ha una altra. No podem seguir fent el mateix. No és que nosaltres siguem innovadors, és que el més estrany és continuar treballant com a l’escola del segle XIX. No sé si ens podem dir innovadors, però tots sabem, des de fa molt, que les persones per aprendre han de tenir primer un estat anímic determinat i després han d’estar interessats en el tema. Això és l’abecé de la formació d’un mestre i només cal aplicar-ho quan anem a una aula. No podem partir de que tots són iguals, la mestra explica i que segueixi qui pugui. Fa molt de temps que sabem un munt de coses i no hi ha excusa per no implementar-les. Sabem que s’aprèn molt més quan es col•labora, sabem que existeix la ‘zona de desenvolupament proper’, que és allò que tu aprens quan comparteixes i ho expliques als companys.... i tots aquests coneixements s’han de fer servir a l’aula.
I després hi ha les especificitats, com la nostra escola, en la qual tenim un nombre elevadíssim d’infants que no tenen el català com a llengua pròpia. Aleshores hem d’estimular molt l’aprenentatge d’una segona llengua i hem de ser experts en això. Treballar per projectes ajuda molt. Si durant tot un any tots els alumnes des de P3 fins a 6è estan centrats en un tema, al final de l’any saben de que es tracta, coneixen el vocabulari específic, i poden representar-se en el seu cap els coneixements assolits.
116 La Cellera Nº3 Juny 2017