Un viatge turbulent
-Jordi, t´ho passaràs bé, ja veuràs, coneixeràs gent nova i podràs fer nous amics
- em diuen els meus pares.
-D’acord –contesto no gaire convençut.
Però, finalment la meva mare i el meu pare m’han convençut per anar a Londres a aprendre angès. El meu pare acaba de comprar-me els bitllets d’avió. Marxo avui mateix.
Ja tinc la maleta preparada i acabem d’arribar a l’aeroport. Per megafonía anuncien que l’avió sortirà d’aquí cinc minuts. Dic adéu als meus pares i entro a l’avió. M’assec al costat d’una dona amb aspecto anglès. Abans que me n’adoni l’avió s’enlaira i em dedico a pensar amb el paisatge londinec. Poc a poc m’adormo. Però un espantós soroll d’alarma em desperta del meu son i veig al meu voltant la gent histèrica. La dona del eu costat esta bomitant en una bossa, tambe hi ha un nen plorant. Les hostesses de l’avió intenten tranquilizar a la gent.de sobte, el pilot anuncia que hi ha unes turbulencies i el motor de l’ala dreta ha deixat de funcionar. Estem caient en picat. Sento com el panic entra dins del muu cos i el primer que se m’acut es plorar i resar perque tot ixo s’acabi. Tanco es ulls i cuan els obro el meu seient s’ha desengantxat de l’avió i ha sortit disparat a l’exterior. S’ha colocat sobre una gran roca. Estic sol, no vei ningú. Sento un silenci absolut i puc veure la gent sense vida al meu voltant. Tot plegat és esgarrifós. Decideixo aixecarme i crido:
-Hi ha algú, sis plau?
No contesta ningú. Es aleshores quan m’adono de la gravetat de la situación. L’avió s’ha estavellat i a caigot en una illa deshabitada. Soc lunic sobrevivent. Tinc molta por. Comença a fer-se fosc i decideixo buscar un refugi on pasar la nit. Veig una cova a dalt d’una petita muntanya i vaig cap allá. Quan ja he arribat m’adono de que no estic sol. Allá també hi ha algú. És una béstia amb un cap enorme i uns ullala com espases. M’ha vist i vol protegir la seva cova. M’ataca i com puc em defenso. Crido i crido ben fort. De sobte algú em sacseja i escolto:
-Jordi, Jordi, desperta. Que et passa?.
Obro els ulls i veig a la mare que m’abraça ben fort i em diu:
-Tranquil, ha estat un malson, ja ha pasat. Prepara't per anar a Londres, marxes aquest matí. Saps una cosa? L'home del temps ha dit que fara molt mal temps avui, potser hi hauran turbulencies durant el vol, pero no et preocupis.
Damià lluch 3rESO A