Fa prop d’ un mes i mig en un fòrum d’ esports per Internet va començar a parlar amb un noi. El que va començar sent una conversa sobre fútbol, va a acabar sent una atracció mútua. Per aquest motiu, es van donar l’adreça electrònica per poder parlar en privat.
Encara no sap el que significa això que està passant però el que sí sap és que en pocs dies, un noi que ni tan sols sap qui és, ni quin aspecte té, li ha robat el cor. No han volgut compartir informació personal perquè no pugui afectar de cap de les maneres en l’amistat que ha crescut entre tots dos. Però això no ha evitat que l’ Eli senti una cosa molt forta per ell. L’únic que sap és que es diu Bruno i que viu a Barcelona com ella!!
Ja està assabentada dels problemes que causen les amistats per Internet, però vol córrer el risc. No pot ser que el noi que tant li fa riure i que li diu coses romàntiques sigui un engany...No!!! No ho vol creure!!! Les seves amigues, la Claire i la Valeria, ja li han avisat que no es faci il·lusions, però ja és massa tard.
Ella viu per aquells correus. Cada dia, abans d’ anar-se a dormir, obre el Hotmail amb nerviosisme i espera amb tota la seva ànima el seu esperat correu.
Ella té un pensament i està disposada a donar el primer pas. Vol quedar amb ell, necessita saber que és la persona que ella creu, i si no és així, oblidar-se i no enganyar-se més.
Poc a poc els seus pensaments es van allunyant i es que el seu professor li està parlant:
-Senyoreta Collins, que em podria contestar a la pregunta que li he fet?
Que li ha preguntat? No ho sap!! Mira a la seva dreta, on es senta la seva amiga Valeria i busca la seva ajuda. Ajuda’m!!, li diu amb la mirada. Movent els llavis la seva amiga li indica la resposta i la repeteix alleujada. Amb un sospir es tranquil·litza i és promet mentalment prestar més atenció la propera vegada.