DESSIG COMPLERT
3 ESO
MIREIA PUCHE
No m’entra…!! Vinga que jo puc!! Eli agafa amb força el pantaló del Stradivarius i l’estira per sobre de la seva cintura. Una mica més... PER FI!!!
L’hora de vestir-se s’està convertint en un infern i tot és per culpa d’aquells aparells dentals. Quina culpa té ella que les úniques coses bones que pugui menjar siguin pastissos i gelats! És posa una samarreta de tirants per sobre sense problema i és mira al mirall: perfecte!
Mira el rellotge i veu que són les vuit. Amb presses agafa el seu mòbil, la motxilla, els seus cascos i baixa corrents per les escales a la cuina, on agafa un donut i corre fora de casa sense tan sols acomiadar-se del seus pares. Arriba tard a l’ institut, molt tard, i ara ja no té temps d’ agafar l’ autobús... , haurà d’ anar corrents si vol arribar. Posant en joc tota la seva velocitat, travessa en cinc minuts els cent metres que separen casa seva de l’ institut i quant arriba a la porta, encara no han tancat. Quina sort!!! Corrents, esquiva pels passadissos els joves que encara no estan a les aules i entra a la seva classe, justament en el moment en que el professor de matemàtiques anava a tancar la porta.
-Bon dia senyoreta Collins, ja sap que la meva classe no espera a ningú. Si us plau sentis a la seva taula. – li diu.
Encara sufocada per la cursa, L’Eli dirigeix la seva mirada al racò on està situada la seva taula. Les seves millors amigues ja hi estan i quant la veuen la saluden amb un gest de la mà i li regalen un parell d’ insults carinyosos. Ja sentada, s’ intenta concentrar a la classe. Les mates no són el seu fort i creu que mai les entendrà. Mira que ja està a primer de Batxillerat, però té l’excusa que cada vegada són més i més difícils. Sense ganes de deprimir-se més, desendolla del que passa al seu voltant i comença a pensar en les seves coses. Des de quant està tant als núvols...? Sense pensar gaire ressol l’enigma: en el moment en que el va conèixer...