REVISTA SOM | CURS 2024-25 5
Després d’ estudiar Geografia i Història i especialitzar-me en Història de l’ Art, vaig començar a treballar en una escola concertada on m’ he passat 37 anys fent de professora, tutora, coordinadora d’ ESO i Batxillerat, cap de Departament, directora pedagògica i, els darrers 7 anys, directora gerent. Tants anys en un centre educatiu donen per fer molta feina i per aprendre molt sobre l’ Educació. Però aquí no s’ acaba la meva trajectòria professional. L’ any 2018 vaig deixar les aules i el contacte directe amb l’ alumnat que tant m’ ha agradat sempre, per anar al Departament d’ Educació com a Directora General de Centres Concertats i Centres Privats. Una ocasió que em permetia veure el món educatiu des de l’ altra banda. Quan ets a l’ escola, veus el Departament com un ens allunyat i poc coneixedor de la realitat de l’ aula. Em va semblar que la meva experiència de tants anys en un centre educatiu d’ Infantil, Primària, ESO, Batxillerat i Cicles Formatius em donava coneixement de la realitat i de les necessitats dels centres concertats. El cert és que quan coneixes les dues bandes de la mateixa història, es poden entendre millor les necessitats i les decisions que es prenen. Van ser uns anys complicats, em va tocar viure des d’ un càrrec de gran responsabilitat els mesos de pandèmia amb tot el que les escoles van haver de patir i nosaltres, des del Departament, intentàvem respondre a tantes i tantes necessitats amb els escassos recursos que aconseguíem. Calia dotar de tecnologia els centres per fer front a les classes en línia, mascaretes, vacunacions... Els diners públics s’ han de gestionar amb molta cura i transparència per poder justificar totes i cadascuna de les inversions. Això feia que els procediments fossin molt més lents del que hauríem volgut i, possiblement, d’ aquesta feina i d’ aquest patiment, ni els centres, ni les famílies n’ eren conscients.
Val a dir que m’ he sentit una autèntica privilegiada d’ haver pogut tenir una vida professional com la que he tingut. La meva experiència laboral m’ ha enriquit moltíssim. Tots sabem que el concert és molt insuficient i no cobreix les necessitats ordinàries d’ un centre, ni per la dotació de personal ni pels recursos econòmics tan escassos que arriben en forma de“ despeses de funcionament”. Tot i parlar de Sistema Educatiu de
Catalunya, i això engloba tant els centres públics com els concertats, la diferència entre tots dos sistemes és molt gran i també cal ser conscients de la gran dificultat de poder arribar a unificar el finançament de les escoles d’ ambdós models.
Quan em van oferir entrar a formar part de la Junta del Patronat d’ El Cim, em va semblar una manera de no desvincular-me del món de l’ Educació i de tornar allà on havia començat la meva formació acadèmica i humana. Passats uns mesos, davant la malaurada pèrdua del president del Patronat, en Jaume Dallà, em van proposar la presidència, a la qual cosa no em vaig poder negar. Si la meva experiència pot ajudar d’ alguna manera a avançar i millorar en el que sigui possible, estic decidida a posar-me al servei de totes les persones que formeu part d’ aquest magnífic projecte que, a partir d’ ara, també és el meu, El Cim.
Pilar Contreras, presidenta del patronat de la fundació El Cim