UNA REVISTA PER A LA MERCÈ
Diferents ciutats, pobles i barris de Catalunya celebren cada onze de maig un gran
esdeveniment únic en honor a sant Ponç, patró dels herbolaris i apicultors, en què
les plantes remeieres i tot tipus de productes naturals que tenen propietats
terapèutiques en són els protagonistes. Una de les fires més representatives
d’aquesta tradició és la que es fa al carrer de l'Hospital de Barcelona.
La llegenda explica que, fugint dels seus
perseguidors, Ponç va arribar a Barcelona i que, al
veure tanta misèria i malalties entre la població
local, es va posar a preparar les pòcimes amb
herbes remeieres que coneixia bé, per tal
d’alleugerir-los els dolors. Això li va fer guanyar el
respecte i l’admiració de molts barcelonins que, a
partir d'aquell moment, van començar a celebrar
una fira d’herbes en el seu honor.
Amb motiu d’aquesta celebració i la creació de la
nostra revista literària a l'entorn de la fira, hem
decidit entre tots els alumnes de nivell intermedi
de català, aportar amb els nostres coneixements i
bona voluntat la nostra llavor per endinsar-nos en
el món màgic de les plantes i les flors. Hi haurà
textos històrics, llegendes mil·lenàries, receptes de
plantas curatives, entrevistes, refranys i altres
curiositats.
Uns companys ens parlaran de la marialluïsa, del
romaní o del roser, que diuen que l’amor hi ve. Uns
altres de l’espígol, de l'arrop, de la mel… O del
carrer de l’hospital, que un dia va ser una de les
quatre portes per on s’entrava i sortia de la nostra
estimada ciutat. D'una vella creu coberta, que dona
nom a un carrer. Dels perfums, les llepolies i el
llorer. Estem a la primavera i ho celebrem!
L'abril em va deixar una princesa, un drac, un Sant Jordi i quatre roses que es
resisteixen a abandonar el gerro, més un llibre que m’ha tocat ben bé el cor: La plaça
del diamant. Paraules de melanconia i de tristor pel record d'una guerra viscuda en
la pell d'una dona envoltada de coloms amb taques negres, un sofà amb funda i la
dolçó de la mel. Amb la Natàlia i en Quimet, la Rita, l’Antoni i l'adroguer. Entre tots
farem d’aquesta revista la més maca per regalar-li a la Mercè Rodoreda.
I ara faig un silenci perquè entrin els meus companys carregats de flors, d’històries
amb fragàncies, fruites confitades i molta, molta mel.
Amada