L ’ Auditori aposta aquesta temporada 2022-2023 per la compositora russa
Sofia Gubaidulina ( 1931 ) i el danès Hans Abrahamsen ( 1952 ), dos autors que han desafiat , cadascú a la seva manera , els corrents hegemònics de la composició .
Gubaidulina reconeix que una cosa que li va dir Xostakóvitx – la influència del qual també es veu en la grotesca visita al món dels nens a Musical Toys – la va marcar profundament : « Sigues tu mateixa . [...] El que desitjo per a tu és que segueixis el teu propi i incorrecte camí .» Ser un mateix o una mateixa per a la seva generació – la que va començar a compondre als seixanta –, era una decisió arriscada : a l ’ atea Unió Soviètica i amb el pes de la censura – especialment dura als setanta –, Gubaidulina va buscar incansablement el seu propi llenguatge molt proper a l ’ espiritualitat catòlica , com es fa evident a The Lyre of Orpheus . La barreja inusual de timbres apareix en algunes de les seves peces des del començament de la seva carrera : li interessa explorar el canvi en la sonoritat no com a exercici merament intel·lectual , sinó com a part de la connexió amb el món interior , amb l ’ espontaneïtat . Exemples d ’ això són Music for flute , strings and percussion o Hour of the soul , en què l ’ ús principal i sinistre de la percussió es combina amb el chang , un instrument uzbek . estranya . Sigui com sigui , el seu interès pel passat sembla un exercici d ’ aprenentatge . Com ell mateix assenyala , « forma i llibertat : potser molta de la meva música ha estat un intent d ’ unir els dos mons ». El seu treball a foc lent ha donat els seus fruits en els últims anys . Per a alguns especialistes en la seva obra , el punt d ’ inflexió arriba amb Schnee ( 2008 ), en què es condensa l ’ aprenentatge de l ’ aturada compositiva gairebé total entre el 1988 i el 1998 per la seva dedicació a l ’ estudi de Bach . D ’ allà sorgeix Let me tell you , una visita sui generis a Shakespeare .
La visita al passat com quelcom no conclòs també es troba en Gubaidulina . El 2000 va ser convidada per la Internationale Bachakademie de Stuttgart a compondre una peça dins del projecte Passion 2000 , la qual cosa va donar lloc al seu Johannes-Passion i , el 2002 , a Johannes-Ostern . Així sorgeixen dues de les peces de la programació : directament , és clar , Reflections on the theme B-A-C-H , però també Chaconne .
Els dos compositors convidats queden units , així , per la seva resistència a complir només el que estava aparentment planificat per a ells . La seva " incorrecció ": prendre partit respecte a aquesta expectativa .
Marina Hervás
Format inicialment com a trompa , el danès Hans Abrahamsen es va endinsar en la composició en la dècada de 1970 . Va renunciar aviat als corrents postavantguardistes per integrar-se a l ’ anomenada Nova simplicitat . El seu bagatge es posarà de manifest en l ’ estrena nacional que acollirà L ’ Auditori : el seu Concert per a trompa ( 2019 ). En alguns dels seus treballs – Nacht und Trompeten –, el vent metall es torna al·legòric : com una crida que convoca diferents veus del passat . Abrahamsen és un compositor prolífic , d ’ una banda pel seu treball a la Reial Acadèmia Danesa de Música , on treballa des de 1982 , i d ’ una altra pel seu interès a repensar el seu treball o a orquestrar peces de compositors com Bach o Schumann . En aquests temps d ’ hiperproductivitat , la seva manera de compondre lenta i meditada és , sens dubte ,
8
Sofia Gubaidulina