MORT O RETORN
ALL THE REST IS SILENCE ?
Fins i tot el patiment més gran pot trobar , un dia , algun consol , alguna cura . Aquest sembla ser el missatge de Maggie O ’ Farrell quan , més enllà de la història novel·lada del geni de Stratford , s ’ endinsa , en essència , en el dol i els mitjans que la gent troba per tal de conviure-hi . I en el moment més tètric , de màxim dolor , la imatge evocadora del riu , dels meandres de la vida i de l ’ aigua que mai s ’ atura , cerca des de la foscor una mirada cíclica de l ’ existència .
La idea de la mort , del retorn , del tancament d ’ un cicle per tornar a començar és la culminació d ’ un relat artístic articulat en tres temporades consecutives . Ha estat un recorregut musical en tres fases que , partint de la Creació , ha donat pas a Amor i odi i tancarà el viatge amb Mort o retorn . Tres conceptes interrelacionats que ens han permès articular tota la programació de L ’ Auditori entre setembre de 2020 i juliol de 2023 .
I en aquest darrer episodi , ens situem en l ’ incòmode i inevitable final tot explorant diferents aproximacions a la mort .
La tomba és una sotragada . Un estrip fondo i fosc a la ter ra , com l ’ esvoranc despreocupat d ’ una urpa gegant . És cap a l ’ extrem del cementiri . Més enllà , el riu dibuixa una àmplia i lenta corba , i fa girar les aigües en una altra direcció . Avui la superfície és opaca , trenada com una corda , sempre fluint en davant .»
Maggie O ’ Farrell , Hamnet ( L ' altra Editorial , 2021 . Traducció a càrrec de Marc Rubió )
D ’ aquesta manera , la temporada arriba curulla de grans obres mestres concebudes al voltant de les reflexions de maduresa que se ’ n deriven . Els Kindertotenlieder de Mahler , el Quartet per a la fi dels temps de Messiaen , el Cant del destí de Brahms , les Quatre últimes cançons de Strauss o els rèquiems de Victoria , Morales i Guerrero en són només alguns exemples .
En paral·lel , la idea de l ’ etern retorn ens ha dut a fer un recorregut que també abraça músiques d ’ altres tradicions i aproximacions espirituals lligades a confessionalitats diverses , com per exemple als ritus funeraris d ’ Indonèsia o a la música tradicional hindú . I en un altre terreny , aquesta idea cíclica del temps ens suggereix propostes de llenguatges clàssics o contemporanis que incideixen en el retorn evolucionat d ’ idees d ’ autors pretèrits . Així , descobrirem , per exemple , creadores com Maryanne Amacher , precursora dels fenòmens psicoacústics , o Éliane Radigue , referent del sintetitzador modular i l ’ electrònica .
De fet , quan indaguem una mica , sembla que no tot el que queda és silenci , cert ? Però de moment , ens quedem amb una nova temporada de música que també ens suggereix , com deia el savi , que tot el que és viu ha de morir , i que només passem per la vida de camí cap a l ’ eternitat .
Robert Brufau Director de L ’ Auditori
7