Perifèria. Cristianisme, Postmodernitat, Globalització 6/2019
par i castigar pels mals que pateixen les
classes populars, i ho fan apel·lant a les
emocions més trivials de la gent, instru-
mentalitzant al seu favor tots els mecanis-
mes del sistema de la postveritat. Miren
de tancar els ciutadans dins d’una comu-
nitat nacional, familiar però rígida, mentre
menyspreen altres sentiments identitaris.
del fenomen, a esbrinar estratègies per
a contrarestar-lo i a pensar unes noves
polítiques que no ignorin les veritables
carències de les nostres democràcies ni
els efectes negatius de la globalització en
una bona part de la població mundial.
Volem agrair la col·laboració dels autors
que han participat en aquest número:
Carlos Gradín, catedràtic d’Economia
aplicada de la Universitat de Vigo i actu-
alment investigador del World Institute for
Development Economics Research a la
United Nations University, d’Hèlsinki; An-
tonio González, filòsof i teòleg, director de
publicacions de la Fundació Xavier Zubiri,
habitual col·laborador de la nostra revista;
Òscar Ribas, advocat i polític, expresident
de govern del Principat d’Andorra; Ferran
Sáez, filòsof i escriptor, professor de la
Facultat de Comunicació i Relacions In-
ternacionals de la Universitat Ramon Llull;
Tomás Guillén, filòsof i columnista habitu-
al d’Últim Zero; Salvador Martí, professor
de la Universitat de Girona i membre del
Centre de Relacions Internacionals de
Barcelona CIDOB; i Ricardo Espinoza,
catedràtic d’Història de la Filosofia Con-
temporània de la Pontifícia Universitat Ca-
tòlica de Valparaíso, que ha escrit el seu
article en el fragor de la revolta popular
contra les polítiques neoliberals a Xile. En
el dossier que acompanya la revista es
poden veure informacions i altres treballs
de tots ells.
¿Som al davant d’un feixisme reviscolat
o d’un nou ideari polític al servei de les
víctimes de la globalització, com pretenen
els seus líders? ¿Es tracta d’una ideologia
grotesca i oportunista que emmascara
velles propostes antidemocràtiques i inte-
ressos espuris, o parlem més aviat d’una
fórmula política que ens obliga a fixar
l’atenció en problemes socials greus que
les ideologies convencionals han estat
incapaces de resoldre? ¿Quina és la ve-
ritable naturalesa d’aquest moviment on
s’alineen personatges tan grotescos com
Trump, Salvini, o Bolsonaro, els quals,
tanmateix, entusiasmen a molts joves, o
antics votants d’esquerra i sectors humils
de la població? ¿Hi ha lloc encara per a
un populisme d’esquerres veritablement
alliberador? ¿És el populisme el símpto-
ma d’una malaltia que amenaça les nos-
tres democràcies o, com creuen els seus
seguidors, són el fàrmac que retornarà la
salut perduda a les decadents nacions
democràtiques?
El sisè número de la Revista Perifèria.
Cristianisme, postmodernitat, globalitza-
ció, sota el títol de Populismes, aborda
aquestes qüestions amb una voluntat re-
flexiva i crítica que ajudi a la comprensió
També agraïm molt especialment al
fotògraf documental i professor de fo-
toperiodisme de la Universitat Complu-
5