Perifèria
CristianismePostmodernitatGlobalització
Populismes
Jordi Corominas i Joan Albert Vicens
progressista, que reconeix en ells el ros-
tre cadavèric del feixisme, però també és
cert que il·lusionen amb la promesa de re-
formes radicals a d’altres sectors socials
que ja no esperen res de les ideologies
moderades que han governat Occident
des de la Segona Guerra Mundial.
Un fantasma recorre Europa: el fantasma
del populisme. En realitat, el populisme
és avui una realitat menys fantasmal que
l’incipient moviment comunista de mitjans
del segle XIX al qual es referien en termes
anàlegs Marx i Engels, al Manifest comu-
nista. No és només que hi hagi governs
populistes a Estats Units, Brasil, Polò-
nia o Hongria, i que els partits populistes
guanyin terreny en molts parlaments eu-
ropeus, entre ells l’espanyol (on ja repre-
senten al 15% de l’electorat), sinó que el
populisme flueix i es ramifica en formes
i combinacions de tota mena: esquerra i
dreta, forces religioses i seculars, movi-
ments nacionalistes i patriotismes d’estat.
Entre totes les fórmules, avui triomfen els
populismes d’extrema dreta.
El populisme d’extrema dreta es presenta
com una alternativa gairebé revolucionà-
ria, com un nou moviment polític capaç de
restaurar l’orgull de les nacions i de prote-
gir la seva identitat, la cultura i l’economia
nacionals, contra els dinamismes amena-
çadors de la societat global: els mercats
financers, els interessos de les transnaci-
onals, l’hegemonia de les organitzacions
supranacionals (UE, OCDE, ONU...), els
moviments migratoris, el transculturalis-
me o la insulsa i expansiva cultura mundi-
al que marca la vida de la gent molt més
que els tòpics i les tradicions amb què
s’identificaven les generacions anteriors.
De moment, la majoria dels populismes
competeixen dins d’un cert ordre demo-
cràtic i subscriuen alguns dels elements
bàsics de la democràcia: eleccions lliures,
pluralisme polític, llibertat d’expressió. El
perill és que l’experiment populista ens
aboqui a una degradació greu de la de-
mocràcia i cap a fórmules autoritàries. No
hem d’oblidar, com ens avisa l’historiador
mexicà Enrique Krauze, que la democrà-
cia és un sistema mortal.
Els nous populismes articulen el seu mis-
satge polític amb un llenguatge cridaner
i demagògic, teixeixen un argumentari
farcit de simplificacions, mitges veritats i
mentides clamoroses, descarten la com-
plexitat i els matisos de la realitat política,
econòmica i social, i proposen solucions
màgiques, contundents i immediates. En
lloc de construir consensos i promoure re-
formes pactades, busquen algú a qui cul-
Justificant la metàfora fantasmal marxis-
ta, els nous populismes atemoreixen una
bona part de la població, democràtica i
4