Perifèria
CristianismePostmodernitatGlobalització
POPULISME, ARA MÉS QUE MAI!
Salvador Martí i Puig,
Què és el populisme? Respondre aques-
ta pregunta no és senzill, perquè s’ha
escrit molt del tema i hi ha quasi tantes
respostes com percepcions polítiques i
tradicions analítiques. En aquest sentit hi
ha qui diu que el populisme és un feno-
men històric sense presència a dia d’avui
(apunten que és una expressió històrica
dels anys 30-60 del segle XX a Amèri-
ca Llatina i que avui no és replicable), i
d’altres diuen que és molt actual, si bé
l’interpreten diferent segons quina sigui
la seva aproximació analítica o teòrica de
partida. També d’altres diuen que és una
ideologia, si bé quan es parla de populis-
me hi ha qui diu que existeix populisme
d’esquerra i de dreta... i fins i tot dels ex-
trems d’ambdues posicions.
Però si el populisme és una ideologia hem
de preguntar-nos què entenem per ide-
ologia. Des del nostre punt de vista una
“ideologia política” és un conjunt com-
partit de conceptes i valors que pretenen
descriure l’univers polític, assenyalar ob-
jectius per intervenir-hi i definir les estra-
tègies necessàries per assolir-los. Aquest
conjunt de conceptes i valors presenta al-
guns trets característics, com ara 1) que
les ideologies procuren oferir un aspecte
total i ordenat de conceptes i normes re-
latives al conjunt de les relacions socials i
polítiques; 2) que les ideologies tenen una
clara funció instrumental, ja que serveixen
per assenyalar objectius, per distingir en-
tre amics i adversaris, per mobilitzar su-
ports i per vèncer resistències; 3) que les
ideologies simplifiquen la gran complexi-
tat d’elements de l’univers polític, selec-
cionant els que convenen als seus fins i
deixant de banda els que no li convenen;
i 4) que són compartides, ja que no per-
tanyen a un individu o un petit grup, sinó
que són pròpies d’un col·lectiu nombrós
(Vallès i Martí i Puig 2015).
Així doncs, les ideologies pretenen expli-
car-nos la realitat social i política tal com
creuen que és i, al mateix temps, ens
assenyalen com hauria de ser. Per això,
tenen caràcter militant: no només es pre-
senten explícitament, sinó que fan pro-
selitisme per aconseguir la seva màxima
difusió. En certa manera, transformen els
sistemes de valors en instruments per a
l’acció política directa, justificant deter-
minades intervencions en el procés polí-
tic. Aquest afany proselitista explica que
el gran èxit d’una ideologia consisteixi en
125