NOTICIES DEL MATARRANYA 257 - 1 ª QUINCENA DE SEPTIEMBRE // 1 ª QUINZENA DE SETEMBRE // 2023 9
De Pueblo a Pueblo De Poble a Poble g
‘ Pertanyem a una comunitat que entén la música com a una ferramenta més de transformació ’
panxo , vocalista de zoo fR . LOMBARTE / M . JIMÉNEZ / L . RAJADELL
Toni Sánchez ( Oriola , 1982 ), més conegut com a Panxo , és el líder del reconegut grup de música en valencià Zoo . El cantant va visitar este estiu el Matarranya , en el marc de la Festa de la Llengua de Clarió , on es va presentar el projecte pedagògic Zoo Il · lustrat .
Com acaba Zoo , un grup de música , fent una proposta pedagògica ? El projecte de Zoo Il · lustrat s ’ encarrega i el va emprendre Ricard Tapera , que no forma part de la banda , però és un amic del món de l ’ educació i de la pedagogia . Fa les presentacions , va acompanyat d ’ il · lustradors , fan un mural , fan activitats amb els xiquets ... Jo he acompanyat en el que he pogut en esta història , però , la realitat , és que ells són els que s ’ han servit de Zoo per a fer una cosa molt bonica . És una manera de compartir el projecte de Zoo i fer-lo més ampli .
“ acudir ací tenia un plus d ’ interès per vindre a un territori sociolingüísticament particular ”
Com lliga la música electrònica amb la pedagogia ? L ’ electrònica és un estil musical més . Però el grup , des de l ’ inici , sí que ha estat molt vinculat a un discurs . Pertanyem a una escena i a una comunitat que entén la música com a una ferramenta més de transformació . I en eixe sentit , ens hem vinculat a la il · lustració i a pedagogies transformadores posant el nostre projecte a disposició .
Per què heu vingut a Pena-roja ? Perquè ens van contactar i van mostrar molt interès . Si ens criden per a presentar el projecte , intentem sempre acudir . Però , és de veres que ací tenia un plus d ’ interès per a nosaltres , per sortir del país i per vindre a un territori que és particular sociolingüísticament i que creiem que sempre es queda un poc oblidat o de costat . Pensàvem també que era important visibilitzar-lo i posar el nostre granet de sorra ,
Panxo , en el taller de rap que va fer a Pena-roja durant la presentació del ‘ Zoo Il · lustrat ’. Último Pasillo
portant ací el nostre treball . Considerem que és clau per la nostra llengua i per a vertebrar tot el territori lingüístic .
Per què als xiquets els agrada tant Zoo ? Hi ha algunes melodies i també algunes lletres que als nanos els agraden i hi connecten ràpidament . I tenim moltes paraulotes , que als nanos també els mola . ‘ Ha dit : merda ! Ha dit : merda !’ També el logo del monet els ha agradat molt i és una cosa que s ’ identifica molt ràpidament . Sempre els hem cuidat molt . Veiem el potencial que d ’ ací a uns anys tindrem seguidors i podrem continuar dedicant-nos a açò , però també li veiem el potencial de construir futur i de crear consciència entre la gent més jove . Perquè clavar el discurs a través de la música és més guai i més fàcil .
Els xiquets ens pregunten com s ’ ho fa ‘ Panxo ’ per aprendre ’ s les lletres . No tinc cap tècnica concreta . Tinc tècniques per a compondre , que és el que vaig explicar un poc en el taller de rap que vaig fer ací a Pena-roja . Però per memoritzar les lletres , la veritat és que no en tinc cap . Una vegada m ’ aprenc les lletres , se ’ m queden . Pense en mons pares i en ma iaia , que té 91 anys , i se sap un muntó de poemes de memòria que s ’ aprenia ella de menuda i encara se ’ ls sap . Mons pares , igual . Alguna cosa hi ha de genètica que se m ’ ha apegat .
Us sentiu hereus de Al Tall ? Musicalment , creiem que no , perquè estilísticament som molt diferents . Nosaltres venim d ’ altres tradicions . Per exemple , jo vinc sobretot del rap , del reggae , de l ’ ska ... de músiques negres . Però el que sí que hem arreplegat és una tradició lírica i inclús filosòfica o política a l ’ hora d ’ entendre la música com una manera de militar i de construir discurs .
Què teniu d ’ especial els grups valencians , que tot el que feu se us dóna bé ? Hi ha eixa tradició que van encetar Al Tall i Ovidi , que és l ’ expressió artística d ’ un poble oprimit . Això construïx una línia narrativa o discursiva a l ’ hora de crear que ens marca molt . Després , crec que n ’ hi ha un element sociològic , que és que el País Valencià és un país molt musical . És un país on des de molt xicotet , en qualsevol poble , tens un instrument a la mà i hi ha una tradició musical molt arrelada . I no sols musical , també festiva . I , al final , la música va vinculada a la festa . Pense que els valencians tenim una bona sensibilitat cap a l ’ enginy , la creativitat , la frescor ...
Com t ’ has trobat la llengua en el Matarranya ? Molt bé . Ací ( Pena-roja ) i a Beseit la utilitzen molt . Al carrer se sent a muntó . El que no tinc tan clar és com està la cosa a l ’ hora de fer gestions i coses així , però la veig viva i molt bé . M ’ ha sorprès molt .
Quina és la clau perquè un grup en valencià triomfe a Espanya ? Com deia abans , entenem la música com a ferramenta de transformació i crec que hi ha gent en Espanya que vol participar d ’ eixa escena musical . Eixa gent , per les seues condicions polítiques , té més sensibilitat per apropar-se a una llengua que no és la seua . És gent que ja s ’ ha aproximat a grups que canten en basc i que és sensible a estes qüestions . Crec que el nostre valencià és més fàcil d ’ entendre , perquè té més barbarismes i està un poc més castellanitzat que grups de parla més tancada . Supose que hem tocat alguna tecla musical o fem un estil que hi ha pocs grups que facen a l ’ estat espanyol . Un estil de música electrònica , amb instruments de vent i barrejat amb rap .
“ Un concert al Matarranya és complicat . Però a mi m ’ encantaria ”
Veurem a Zoo actuant al Matarranya ? No paren de dir-m ’ ho estos dies pel carrer . I a mi m ’ encantaria . Cal mirar-ho , perquè ara som molta gent i hem de valorar moltes coses . L ’ any passat vam tocar a l ’ Alt Millars , una zona complicada de Castelló , pel tema de la llengua , i també un poc despoblada , i va ser una experiència de les millors que ha viscut el grup . L ’ ambició que hem tingut de ‘ sempre més ’ s ’ ha parat . L ’ any passat vam fer el Palau Sant Jordi i tenim un poc la sensació que el grup , en eixe camí , ha tocat sostre . Ara volem trobar altres maneres de funcionar que ens facen més feliços , més enllà de les xifres . Al final , per a mi , vindre ací un cap de setmana és una experiència de conèixer altres coses . Tenim ganes de fer servir el grup per açò , per aprofitar les coses que ens regala .
Teniu pensat parar . Zoo , tornarà ? Sí . Tornarà , però no sabem exactament quan . Per açò , el tema del concert al Matarranya és complicat . La idea és a finals d ’ any parar i tornar , però no volem posar-nos dates .