fRUBÉN LOMBARTE

Massalió va acollir el dissabte 25 de setembre l ’ acte d ’ entrega dels premis ‘ Desideri Lombarte 2021 ’, uns reconeixements que impulse el Govern d ’ Aragó a través de Política Lingüística i que en esta edició han distingit a la publicació Temps de Franja i als activistes culturals José Antonio Carrégalo , natural de Mont-roig , i Pasqual Vidal i Figols , fill de Massalió . Un acte que va conduir la musicòloga del Matarranya Margarita Celma i que va estar presidit , entre altres , pel conseller de Cultura i Educació , Felipe Faci , i pel director general de Política Lingüística del Govern d ’ Aragó , José Ignacio López Susín . Un

La formació Ya Babé va interpretar diferents cançons durant la gala . R . L .

acte molt solemne i al qual van assistir més de 100 persones , entre ells els familiars de Vidal i Carrégalo , recentment desapareguts

, i l ’ equip de redacció de la publicació ‘ Temps de Franja ’.

A l ’ acte també van assistir l ’ alcaldessa de Mont-roig , Glo-

ria Blanc , poble natal de Carrégalo , i l ’ alcalde de Massalió , Rafa Martí , poble natal de Vidal i amfitrió de la gala . L ’ acte també va comptar amb la música del grup del Matarranya Ya babé , que va interpretar diferents cançons que incorporen poemes de Desideri Lombarte , com ara Sorolla ’ t , Torneu-mela o I jó què sóc ? L ’ entrega dels premis Desideri Lombarte 2021 va ser molt emotiu , i el conseller de Cultura va ser l ’ encarregat de tancar un acte , amb una intervenció en la qual va destacar que “ les llengües són un ric patrimoni dels aragonesos i és deure dels poders públics protegir-les , difondre-les i defensar-les ”. Després dels parlaments de tots els reconeguts ,

l ’ acte es va tancar amb una foto de família damunt de l ’ escenari .

Desideri Lombarte Nascut a Pena-roja , a la comarca del Matarranya ( 1937-1989 ), Desideri Lombarte , va ser un dels escriptors contemporanis més importants de la literatura en català d ’ Aragó . Destaque per la seua obra poètica , sobretot per antologies com Ataüllar el món des del Molinar , tot i que va practicar altres gèneres literaris , com la novel · la i el teatre . De fet , en destaque la recreació dramaturga de la Rogativa de Vallibona . L ’ Instituto de Estudios Turolenses acabe de publicar una nova antologia i que amb molta probabilitat es portarà al territori .

f ^REDACCIÓN

asistió el pasado 10 de septiembre la presentación del cómic en Mequinenza , localidad natal de Jesús

Mequinenza a lo largo de gran parte del siglo XX .

López Susín quiso felicitar a Morote por su “ inmenso

‘ Camí de Sirga ’, la obra maestra del escritor de Mequinenza Jesús Moncada , dará el salto de la novela al cómic en una triple edición en catalán , castellano y aragonés , gracias al trazado del diseñador gráfico Roberto Morote y con el apoyo económico de la DGA , el ayuntamiento de Mequinenza y el Ministerio de Cultura . Las editoriales Trilita Edicions , GP Ediciones y Gara d ’ Edizions participan en un proyecto que difunde la obra de Moncada , uno de los máximos exponentes literarios aragoneses .

El director general de Política Lingüística del Gobierno de Aragón , José Ignacio López Susín ,

Moncada , y municipio donde está inspirado su relato . Al respecto , Susín recalcó que “ la versión en cómic de la novela de Jesús Moncada es una gran noticia porque acercará sin duda la obra del genial escritor mequinenzano a públicos diferentes a los que no había llegado hasta ahora ”.

El andorrano Roberto Morote se ha hecho cargo del guion y de los dibujos de la novela gráfica de ‘ Camí de Sirga ’, que es su ópera prima en el mundo del cómic largo . A través de 176 páginas de viñetas en blanco y negro , Morote condensa la frescura de la obra de Jesús Moncada y relata el devenir de

” trabajo , y aplaudió su capacidad de “ trasladar la obra de Moncada a este lenguaje artístico ”.

‘ Camí de Sirga ’, publicada por primera vez en 1988 , es una de las grandes novelas de la literatura aragonesa en catalán y ha sido coronada con los más prestigiosos galardones . Ha sido traducida a más de una decena de idiomas , entre ellos el aragonés , el japonés o el vietnamita , y evoca de manera sentida la desaparición del mundo rural a través de un complejo y rico entramado de personajes y relaciones personales de la antigua villa de Mequinenza .