g
De Pueblo a Pueblo De Poble a Poble
MasterClass de Rafel Jornet per a obrir les jornades d ’ ASCUMA
La desigualtat al món íber va ser un dels continguts que l ’ arqueòleg va tractar a l ’ acte inaugural celebrat a Calaceit
fRUBÉN LOMBARTE
La sala de plens de l ’ Ajuntament de Calaceit va albergar el passat 3 de juliol l ’ acte inaugural de les jornades ‘ Història , Cultura i Societat ’ que impulse l ’ Associació Cultural del Matarranya ( ASCUMA ). Un acte que va reunir unes 30 persones i que , entre altres coses , va servir com a punt de sortida d ’ unes jornades que intercalaran activitats presencials i propostes que es podran seguir de forma virtual . Este primer acte va consistir en una xarrada dirigida per l ’ arqueòleg Rafel Jornet Niella , d ’ arrels calaceitanes , on va parlar de les últimes descobertes vinculades al món ibèric i sobre la desigualtat existent a les societats íberes . L ’ acte cultural va estar presidit també pel regidor José Antonio Anguera , donant la benvinguda a tots els presents i pel president d ’ AS- CUMA , Joaquim Monclús , que va repassar les diferents activitats que albergaran estes jornades físiques i virtuals .
Rafel Jornet es va centrar en el món ibèric i va parlar dels jaciments que trobem tant al Matarranya com a la Terra Alta i a la Ribera de l ’ Ebre . Abans d ’ entrar en matèria , l ’ arqueòleg va explicar que “ anem a parlar una mica sobre els inicis de la desigualtat al món ibèric ”. En este sentit , Jornet va recalcar que “ li donarem sentit als diferents jaciments que tenim . Són molt abundants , molt nombrosos , però no tots van tindre la mateixa funció , ni tots van aparèixer al mateix moment ”. D ’ aquí que a través d ’ estos jaciments , “ farem una lec-
D ’ esquerra a dreta , Monclús , Anguera i Jornet , a Calaceit . R . LOMBARTE
tura acurada que ens permetrà veure els canvis socials que anirà vivint la cultura ibèrica des de la seua formació al segle VII aC fins a la seua romanització ”. Durant la seua intervenció , Jornet també va parlar de les últimes descobertes fetes a Gandesa , Tivissa i La Serra d ’ Almos i de la importància de seguir fent recerca per a conèixer més sobre el nostre passat iber .
Al respecte , Rafel Jornet va destacar que a estes comarques “ hem crescut al voltant de restes ibèriques . Però a hores d ’ ara , el món ibèric segueix sent molt enigmàtic . Tot i que s ’ està fent molta recerca , la cultura ibèrica continue sent molt enigmàtica i potser siga tant interessant com l ’ etrusca ”. De fet , tenen “ similituds bastant importants . Per exemple , tenim escriptura que podem llegir però de la que no sabem el seu significat . I això ens atrau moltíssim ”. Rafel Jornet Niella ha dirigit algunes excavacions prou significatives , com la que s ’ està fent al jaciment del Coll del Moro de La Serra d ’ Almos , on “ hem arribat a la conclusió que tenim una sola casa de grans dimensions ”, on probablement “ hi viuria un personatge preeminent ”. Descobriment que “ ens dóna algunes pistes sobre un període molt mal conegut , l ’ ibèric antic , sobre els segles V i VI aC , del qual tenim molts pocs jaciments ”.
L ’ arqueòleg també va parlar del jaciment del Coll del Moro de Gandesa i del qual “ podem avançar que hem localitzat la muralla , que té dos metres de parament conservat , així com la porta d ’ accés ”.
Los premios ‘ Desideri Lombarte ’ se entregan cada dos años . NDM
‘ Temps de Franja ’, Carrégalo y Vidal , premios Desideri
f REDACCIÓN
Los premios Desideri Lombarte han querido destacar el papel de la publicación Temps de Franja y de los recientemente desaparecidos José Antonio Carrégalo Sancho y Pascual Vidal Fígols en la edición del presente 2021 . Estos premios ‘ Desideri Lombarte ’, que se encarga de entregar cada dos años el Gobierno de Aragón , buscan poner en valor la función continuada o de especial notoriedad y la importancia en cualquiera de los ámbitos sociales , culturales , deportivos , artísticos o económicos que supongan un destacado beneficio para el catalán en Aragón , especialmente en las actividades destinadas a la dignificación , difusión , investigación , enseñanza o a la expresión literaria del catalán en Aragón , constituyendo un modelo ejemplar para la sociedad aragonesa .
En la edición de este año , desde el Gobierno de Aragón se ha querido poner en valor la función de la publicación ‘ Temps de Franja ’, que es una publicación periódica que desde el año 2000 aglutina a todas las comarcas catalanoparlantes de Aragón y que como separata también publica ‘ Temps d ’ escola ’. Al mismo tiempo , el premio ‘ Desideri Lombarte 2021 ’ también ha destacado la labor de los recientemente desaparecidos José Antonio Carrégalo ( Monroyo 1951-2021 ), de quién la Asociación Cultural Sucarrats acaba de sacar una reimpresión de su trabajo sobre las masías del municipio ‘ Monroyo : el hábitat disperso ’, y de Pascual Vidal ( Mazaleón 1946- 2021 ), gran defensor y divulgador de costumbres y tradiciones del Matarraña , con numerosas obras .
Desideri Lombarte ( Peñarroya 1937-1989 ) fue uno de los escritores contemporáneos más significativos de la literatura catalana de Aragón y uno de los más relevantes que ha tenido la historia literaria de la comarca del Matarraña .