Les 4 estacions
Els grecs tenien clar l’origen de les estacions. Tot arrencà amb Persèfone. Era filla de Zeus i Demèter , la deessa de l’agricultura. Un dia Persèfone passejava tranquil·la, recollint flors, per un prat de Sicília. De sobte, la terra es va obrir i se li va comparèixer el seu oncle Hades, qui la raptà i se l’endugué al seu regne subterrani. Demèter, va cercar la seva filla per tot arreu. Al cap de deu dies, Hèlios, el déu Sol que tot ho veia, li va explicar el relat dels fets. Demèter va decidir abandonar l’Olimp. Davant la gravetat d’aquella situació que alterava el cicle agrari, Zeus va ordenar a Hades que retornàs Persèfone a la seva mare per no perdre la seva estimada neboda. Li va donar tastar una magrana. Però Persèfone ja havia begut oli. Per la seva abundància de grans, la magrana era considerada la fruita de la fertilitat i del matrimoni. En haver menjat tres grans de la magrana, Persèfone havia efectuat sense saber-ho un ritu d’esposalles, de manera que quedava unida en matrimoni amb Hades i ningú podia desfer aquella unió.