El procés de creixement de la ciutat amb regles i avingudes modernes sobre la seua horta familiar i tradicional no ha començat a plantejar dubtes crítics fins a l ’ última dècada del segle XX . I el podem remuntar als ideòlegs burgesos de l ’ Exposició Regional de 1909 , tan fructífera en l ’ imaginari identitari dels valencians . Durant les falles del 1919 una colla de joves aficionats creà el que seria l ’ equip amb més èxits de la ciutat i del país . Aquella època pionera , aquell futbol de vells valors , el que construïa la gent i que donava herois de barri com Cubells i « Montes », d ’ Algirós i Benicalap respectivament , nascuts els dos l ’ any 1900 .
Ja l ’ any 1931 el València FC accedí a la màxima categoria de la competició estatal , i poc més d ’ una setmana després , era proclamada la Segona República espanyola . València a començaments dels anys trenta ja havia transformat la seua fesomia urbana i social des dels inicis del segle XX , tenia una població de 320.000 habitants , dels quals més de la meitat tenia menys de 30 anys .
Temps efervescents que trobarien un final traumàtic amb la guerra d ’ Espanya . Fins a eixe moment col · lectius de barri animaven la ciutat amb foc per a celebrar la comunitat del veïnatge , i apoderar-se del carrer amb la pràctica de la sàtira sobre la seua actualitat i els costums socials . Aquella tendència anàrquica que el poder de les institucions tendia a mirar-se amb recel , la relacionem amb l ’ humor bròfec i insolent de La Traca . A partir de la creació de la Junta Central Fallera el 1939 , comencen a existir els « fallers » com a model , amb unes característiques especificades des de la jerarquia .
20